Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rovellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROVELLAR v. tr.
Cobrir de rovell; cast. aherrumbrar, enmohecer. Rovellar o fer rovellar al ferro, Lacavalleria Gazoph. La espasa que el temps ja robellà, Llorente Versos 46. a) refl. Cobrir-se de rovell; cast. enmohecerse, oxidarse. Ell se rovelle axí com de unes cuyraces o de hun bacinet, Sermons SVF, ii, 185. Lo ferre... si està ociós tantost se rovella, Egidi Romà, iii, 2a, 15. Ay d'aquell que dexa roveyar ses frontisses!, Roq. 21.
    Fon.:
ruβəʎá, ruβəјá (or.); roβeʎá (occ.); roveʎáɾ, roβeʎáɾ (val.); rovəјá (mall.); ruvəјá (eiv.); ruvəá (men.); ruβiʎá (pir-or.).