DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUBOR m. o f.
Vermellor produïda a la cara per la vergonya, la confusió, la modèstia; cast. rubor. Per amagar el rubor de ses galtones, Pons Com an. 117. Una rubor tènue l'embelleix, Oller Hist. 138.
    Fon.: ruβóɾ (Barc., Val.); ruβó (Palma).
    Etim.: pres del llatí rŭbōre, mat. sign.