DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUC, RUCA m. i f.
|| 1. Ase o somera jove, des que neix fins que assoleix el creixement complet (val., bal.); cast. pollino, borrucho. Item tres ruchs, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 168). Per a obs de la somera e ruch sardeschs los quals són stats trameses a la senyora Reyna, doc. a. 1421 (Arx. Gral. R. Val.). Pels mantells al ruch posats, Spill 14885.
|| 2. Ase adult (or., occ.); cast. asno, burro. Los matxos i'ls rucs ben arrenglerats, Serra Calend. folkl. 229. Ruc guarà o ruc eugasser o ruc pare: l'ase de llavor. Ruc robassa: el que serveix per a portar la roba i arreus dels pastors (Pont de S.).
|| 3. Persona rude, grossera d'enteniment; cast. burro. Vergonya tindrie yo de ser agüelo de tan gran ruc, Guinot Capolls 58. Sembla mentida que sies tan ruca, Girbal Pere Llarch 27. a) adj. Estúpid, que manifesta curtesa d'enteniment; cast. torpe. La moda? Quina rucada! No hi ha res més ruc!, Oller Hist. 48.
|| 4. m. Peix de diverses espècies del gènere Gobius (Tarr.). Ruc de roca: l'espècie Gobius guttatus. Ruc d'alga: l'espècie Gobius Jozo; cast. pez-diablo.
|| 5. m. El llit de pastor, per a dormir en el camp; té a cada cap un bastó dret i forcat, damunt el qual posen un altre bastó de llarg a llarg per posar-hi una coberta de roba de llana per evitar que la pluja mulli el llit (Berguedà).
|| 6. Escalfador de llit (Pallars, Conca de Tremp, Urgell, Balaguer, Segarra); cast. burro, tumbilla. (V. ase, || 4).
|| 7. Pèls curts que neixen en el clatell (val.); cast. tolanos.
|| 8. Menjada que fan els segadors a les sis de la tarda (Pont de S.); menjada de les deu del matí (Mall.).
|| 9. Enrabiada capritxosa, amb plors, gestos i crits (Morella, Maestrat). Agarrar un ruc: prendre una enrabiada capritxosa; cast. coger un berrinche.
    Loc.—a) Cap de ruc: cap buit o enteniment molt curt.—b) Esser més ruc que una sopa, o que un paner: esser molt dur d'enteniment.—c) Dur-li (a algú) es ruc en es porxo: arreglar-li els comptes, fer-li la guitza, sotmetre'l (Mall.). Però de lletra menuda | en sap la prima, de modo | que no són molts es qui pugan menar-li es ruch an es porxo, Aguiló Poes. 150.—d) Fer sa prova d'es ruc: fracassar en un intent (Mall.).—e) Trobar el ruc de Llinars: trobar el contrari d'allò que s'esperava; fracassar (Empordà).
    Refr.—a) «No diguis molt bé del ruc, fins que el tinguis conegut»: significa que no cal fer elogis molt forts d'una persona fins que la tenim ben experimentada.—b) «Alaba't, ruc, que a vendre et duc»: es diu per aquells qui són vanagloriosos o qui es lloen a ells mateixos.—c) «Qui té un ruc, té una mala bèstia»; «Rucs i dones, perdició d'homes»: es diu per indicar que els ases són difícils de governar.—d) «Ruc, de somera vella; i vedell, de vaca jove»: expressa l'edat convenient de la mare en relació amb aquests animals (Men.).—e) «El ruc creix, l'albarda no»: es diu referint-se als nois que creixen i als vestits que se'ls fan curts (Gandesa).—f) «Per la corda es troba el ruc»: significa que pels vestigis es troba el lladre o es resol un problema.—g) «El ruc, per fam, es menja el gram»: vol dir que la necessitat fa fer coses que voluntàriament no faríem.—h) «Cent anys ha que és mort el ruc, i encara el cul li put»: es diu referint-se a males conseqüències de coses passades.—i) «Qui de ruc d'altri es fia, sovint ha d'anar a peu»: indica que cal no confiar massa en les coses que no estan sota el nostre domini.—j) «No és bon maig, que el ruc no tremoli de fred a l'estable»: significa que pel maig encara convé que el temps no sigui gaire calent.—l) «Ni ruc de traginer, ni filla d'hostaler»: expressa la poca confiança que s'hi pot tenir.—m) «Qui neix ase, no pot morir ruc»: es diu referint-se a persones poc entenimentades, indicant que si ja són estúpides de natural no poden esdevenir sàvies ni discretes amb el temps (Mall.).—n) «El bon ruc i el mal ruc, en la seva terra és ben venut»: vol dir que les coses són més estimades en el seu propi país o lloc d'origen (val.).—o) «Ruc per ruc, més val carregat que buit»: es diu referint-se a un partit matrimonial, que més val que sigui amb persona rica que amb pobra.—p) «El ruc porta picarol, la somera també en vol»: significa que molta gent sent enveja i ganes d'imitar els de posició més elevada.—q) «Massa bo, vol dir ruc»: vol dir que les persones massa benèvoles arriben a resultar beneitones.
    Fon.: rúk (or., occ., val., bal.); rúс (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:—a) Augm.: rucàs, rucarro.—b) Dim.: ruquet, ruquetxo, ruqueu, ruquiu, rucó.—c) Pejor.: rucot.
    Sinòn.: || || 2, 3, 6, ase;— || 7, ruques.
    Etim.: probablement formació onomatopeica sobre el crit típic de l'ase.