DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUDE adj. (d'una sola terminació, encara que s'ha usat la forma femenina ruda)
Inculte, mancat de delicadesa, de refinament; cast. rudo. Lexa aytals interrogations a hòmens illiterats, rudes e no savis, Metge Somni iii. Mentre vaig ser senyor de força rude, Romeu OP 128. Temps (vent, pluja, etc.) rude: temps rigorós, dur de suportar. Estam a cobri de l'ayrada ruda, Salvà Poes. 10. Cop, lluita, envestida, etc., rude: dur, molt fort. Glatia ab ruda batalla per rompre a parlar, Oller Fig. pais. 134. Llampat per la ruda urpada fulminadora, Esclasans Urània 148.
    Fon.: rúðə (Barc., Palma); rúðe (Val.).
    Var. form. ant.: rud (Hom ni dona, per rud o neçi que sia, no pot esser salvat sens saviesa divinal, Sermons SVF, ii, 222).
    Intens. superl.: rudíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí rŭde, mat. sign.