DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

RUGIR v. intr.
Fer el crit propi del lleķ o semblant al del lleķ; cast. rugir. Lo leķ... anā rugint e cridant deįā e dellā, Sant Ier. 9. I, afamat monstre, rugint la catarata, Atlāntida vii. Rugir de rābia: parlar amb veu forta i ronca per la rābia.
    Fon.: ruʒí (Barc., Palma); ruʧíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí rugīre, mat. sign.