DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUGIR v. intr.
Fer el crit propi del lleó o semblant al del lleó; cast. rugir. Lo leó... anà rugint e cridant deçà e dellà, Sant Ier. 9. I, afamat monstre, rugint la catarata, Atlàntida vii. Rugir de ràbia: parlar amb veu forta i ronca per la ràbia.
    Fon.: ruʒí (Barc., Palma); ruʧíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí rugīre, mat. sign.