DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUIXIM m.
|| 1. Pluja fina; cast. llovizna. Amb un ruixim que feia!, Rond. Eiv. 105.
|| 2. Caiguda de moltes gotes d'una massa líquida en topar fort amb un cos sòlid; cast. salpicaduras. Vora la mar és nada l'estimada | és olorosa de ruixim marí, Carner Ofrena 106.
|| 3. fig. Caiguda de moltes coses petitíssimes De pedres fines irisat ruixim, Canigó iii. Vinguin les cistelles, | ruixims de robí, Brazès Ocell 30.
    Fon.: ruʃím (or., eiv.); ruјʃím (occ.).