Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rumbejar
veure  2. rumbejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUMBEJAR v.
|| 1. intr. Caminar una embarcació seguint un rumb determinat; cast. rumbear. Dins l'Estany una góndola rumbeja, Verdaguer Exc. 80. La barca rumbeja com una oca per un estany, Ruyra Pinya, ii, 24.
|| 2. intr. Esser ostentós, mostrar-se opulent, abundant, bell de mirar; exhibir-se, fer ostentació; cast. pavonearse, exhibirse. Rumbegen molt vistoses en los camps les roselles, Llorente Versos 27. L'Ibo començà... a rumbejar, entregant-se descaradament a la vida llicenciosa, Vayreda Puny. 55. Rumbeja entre esmaragdes l'or càlid dels poncins, Oliver Obres, i, 196. La Majordona... es posaria a rumbejar pel poble més entonada que un pagó, Víct. Cat., Cayres 186.
|| 3. tr. Ostentar, fer veure una cosa brillant, abundant, etc.; cast. ostentar, lucir. «Bé el pots rumbejar, aquest vestit, que és molt bonic!»«El ball dels bastons, | ¿qui el sabrà ballar? Que el balli el Riera, | que el sap rumbejar» (cançó pop., ap. Dicc. Dansa 421). Oh! si el tingués altra flor de la prada, | com li veurien tant or rumbejar!, Verdaguer Flors Mar. 23. Que el galan pogués obsequiar a la dama i ella rumbegés en la mà el regal, Serra Calend. folkl. 254. Els cirerers rumbejaven la pompa carnal del fruit, Riber Miny. 35.
    Fon.:
rumbəʒá (or.); rumbeʒá (occ.); rumbeʧáɾ (val.); rumbəʤá (bal.).
    Etim.:
derivat de rumbo.

2. RUMBEJAR v. intr.
|| 1. Renyar, parlar fort, irritadament (val.); cast. rumbear.
|| 2. Roncar, fer el seu crit peculiar els coloms (Benilloba); cast. zurear.