DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUMIAR v. tr.
|| 1. Remugar || 1; cast. rumiar. Un bou tot rumiant li bufa, Bergue Fables 131.
|| 2. Pensar, considerar lentament i amb atenció (or., occ., men.); cast. rumiar. La noia va fer com si rumiés una estona, Massó Croq. 48. Rumia-t'ho, doncs, y veuràs com la rahó em sobra, Pons Auca 76. Ja conec que n'has rumiat alguna, Pons Com an. 21. El rei, mentre se desfeia en cumpliments..., rumiava què li donaria an es sabater, Camps Folkl. ii, 21.
|| 3. refl. Dir-se entre molts, escampar-se una notícia (Manacor). «Se comença a rumiar si hi ha còlera». «¿Que serà ver, això que se rumia?».
    Fon.: rumiá (or., occ., men.); rumiáɾ (val.); romiá (Fraga, Manacor).
    Etim.: del llatí ruminare, mat. sign. ||1, probablement per conducte del cast. rumiar.