DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUNA f.
|| 1. Ruïna (art. 1, || 4). Cimejat per les runes de l'antic castell, Massó Croq. 89. Sobre les tristes runes de la ciutat, Ruiz Poes. 69.
|| 2. Pedreny, terra, rajols i altres residus d'un edifici o edificis derrocats (or., occ., val.); cast. escombros, cascote. De foc, que runa i aigües no en són bon aturall, Atlàntida ix.
|| 3. Brossa rossegada per una avinguda de riu o per l'aigua del mar (or.).
|| 4. Terra i residus de carbonissa que queden a una pila de carbó (Empordà).
|| 5. Pinyolada, residus d'oliva després de premsada (Alt Empordà, Garrotxa); cast. orujo.
|| 6. Greixina o brutícia adherida als vestits o a altra cosa (Martí G. Dicc.); cast. mugre.
|| 7. Munt de coses, sobretot de blat (Solsona, Cardona); cast. montón. «Quina runa de blat!»
|| 8. Coses de menjar abundants (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 9. Adherències morboses de la gargamella o dels bronquis, que fan fatigosa i sorollosa la respiració; ranera, estertor (Solsona, Cardona).
|| 10. fig. Queixa irritada, de malcontent (Tarr.); cast. querella, clamor. Se comensaven a moure grans runes contra dels frares, doc. a. 1615 (Aguiló Dicc.).
    Fon.: rúnə (or.); rúnɛ (Ll.); rúna (val.).
    Etim.: contracció de ruïna.

2. RUNA f.
Cadascun dels signes de l'alfabet emprat pels antics pobles germànics; cast. runa.