RUNYIR v. intr. || 1. Grunyir (Empordà, Gir., Blanes). Runy com un gos, Ruyra Pinya, i, 20. || 2. Bramular el bou (Eiv.). Fon.: ruɲí (or., eiv.). Etim.: onomatopeia, i probablement deformació de grunyir.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.