Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rupit
veure  2. rupit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUPIT (escrit també ropit). m.
|| 1. Ocell de la família dels túrdids, de l'espècie Erythacus rubecula, molt petit, de color gris fosc per damunt i vermellós pel coll i pels pits; és insectívor i emigrant; cast. pitirrojo. Vénen... els aucells immigradors: el tord..., la coua-rotja y el ropit, Rosselló Many. 72.
|| 2. fig. Persona petita i magra, escarransida (bal.).
|| 3. fig., humor., Gota de moc que penja del nas (Pineda).
    Loc.
—a) Magre com un rupit: es diu d'una persona molt magra.—b) Pobre com un rupit, o Més pobre que un rupit: es diu d'una persona molt pobra.
    Refr.

—«Amb un rupit, agafen grua»: significa que amb mitjans modests es poden assolir efectes importants.
    Fon.:
rupít (or., occ., bal.); ropít (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: rupitàs, rupitarro.—b) Dim.: rupitet, rupitetxo, rupitel·lo, rupiteu, rupitiu, rupitó, rupitoi, rupitengo, rupitingo, rupitei.—c) Pejor.: rupitot.
    Etim.:
pres del llatí rŭbipĕctus, ‘pit vermell’.

2. RUPIT topon.
Poble de 280 habitants agregat al municipi de Sant Joan de Fàbregues (Guilleries).
    Refr.
—a) «A Rupit, molta gana i poc delit».—b) «A Rupit, ben pagat i mal servit». (Són proverbis satírics usuals en els pobles veïns de Rupit).