Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ruptura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUPTURA f.
Acció de rompre; cast. ruptura. a) En sentit material. Ruptura de alguna vena, Albert G., Ques. 31. Aquels que ho dien no saben fer pertinent entre roptura e trancament, Flos medic. 119. Males relíquies... com ruptura de la còrnea, Cauliach Coll., ii, 2a, 2.—b) En sentit figurat. La ruptura ab en Jaumet va esser violentíssima, Galmés Flor 170. Rosa feia una mena de ruptura teatral, que tingués una certa grandesa de sang i d'escàndol, Sagarra Vida, i, 260.
    Etim.:
pres del llatí rŭptūra, mat. sign.