DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUS, RUSSA m. i f. i adj.
Nadiu o propi de Rússia; pertanyent o relatiu a Rússia; cast. ruso. No entén ses magarrufes d'ets inglesos ni d'ets russos, Aguiló Poes. 156. Muntanyes russes: via amb una sèrie de baixades i pujades, per on, en els parcs d'atraccions, es fa desfilar una vagoneta ocupada per viatgers que s'hi volen divertir. a) m. Municipal d'a cavall (Barc. en el segle XIX). Ohírem tot d'una la veu de: «Los russos!... Gura, gura... Los russos vénen!», Pons Colla 31.—b) m. Sobretot llarg, molt gruixut i amb esclavina (Barc.).—c) Pólvora vermella que s'empra per a enllustrar l'or (Escrig-Ll., Martí G. Diccs.).—d) f. Sabata alta fins al turmell o més amunt, reforçada, per a l'hivern (Palma); sabata baixa, de dona, que es ferma amb un floc (Inca). Si mos ne faran russes per s'hivern, Ignor. 53.
    Var. form. ant.: ros (art. 6).
    Etim.: de Rus, nom de la tribu escandinava d'on procedia Rurik, fundador de l'imperi de Rússia (segle IX).

2. RUS m.
Rossinyol d'obrir panys, en l'argot dels malfactors (Barc.). Si no responen, treus el rus i obres, Vallmitjana Crimin. 28.
    Etim.: reducció de russinyol.

3. RUS topon.
a) Puig de Rus: muntanya de més de dos mil metres, devers la serra del Cadí.—b) Sant Vicent de Rus: poblet del municipi de Castellar de N'Hug.