Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure rutilant
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

RUTILANT adj.
Que rutila; cast. rutilante. Lo dit Sipiů, hom jove tot rutilant, resplandia en les sues armes, Scip. e An. 73. Un bell infant | tot rutilant | e luminůs, Spill 3566. Laquesis, verge alemanya, nada de clara sanch e rutilant per inextimable bellesa, Curial, i, 41. Que es presenti... amb la corona i l'aspecte rutilant de les solemnitats, Espriu Esther 20.
††††Etim.:
pres del llatŪ rutilānte, mat. sign.