DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUTLLA (i dial. rutla). f.
Rotllana, objecte de forma circular; cast. rodaja. Fassa una rutila de suro y aquella clave-la al cap de una hasta, Barra Artill. 20. Especialment: a) ant. Rotllana que es llançava en un joc d'habilitat; cast. rula. Que nigú no gos tirar a la rulla en lo camí general sinó en tant quant la ordinació... sobre lo dit joch de la rulla vol e consent, doc. a. 1476 (Jocs Fl. 1895, 206). Que ninguna persona presumesca jugar a ninguna manera de joch sots pena de tres lliuras per cascun dels jugadors, esceptat emperò joch de pilota, de rutla y de birles, doc. a. 1565 (Hist. Sóller, i, 399).—b) Rotllana de fusta amb un eix travessat a l'extrem d'un mànec, que els nois fan córrer per terra empenyent-la (Gir., Empordà, Ll., Pla d'Urgell, Capdepera, Costitx, Porreres, Vilafr. de B.).—c) Roda de ferro o de fusta d'una corriola o ternal (Garrotxa).—d) Roda de fusta amb una canal circumferencial dins la qual passen les cordes de l'espasa en el teler de mà (Barc., Tarr.).—e) Cercle de bóta (Banyoles).—f) Peça circular, de fusta o de ferro, que va col·locada al cap de baix de l'espiga de la premsa de fideus, i que, aplicant-hi una barra, serveix per a fer davallar l'espiga (Porreres).—g) La roda dels corders (Labèrnia-S. Dicc.).
La Rutlla: topon., nom d'arravals o veïnats de Girona, Palamós, Parlavà, Mieres i Anglès.
    Fon.: rúʎʎə (Empordà, Gir., Plana de Vic); rúʎʎɛ (Ll., Pla d'Urgell); rúɫɫə (Mall.).
    Etim.: del llatí rŏtŭla, ‘rodeta’.