DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SABA f.
|| 1. a) Sabor i olor d'una bóta, que pot influir en la bondat del vi que conté (Penedès, Gandesa); cast. resabio. «Aquesta bóta té bona (o mala) saba».—b) Gust especial de l'oli fet d'oliva verda o no prou madura (Mall.); cast. resabio. «Aquest oli té saba» o «fa gust de saba».—c) Regust dolent que un menjar o altra substància pren del recipient on està continguda. «Si de les olles d'aram no se'n treu bé la brutícia, pren la saba del metall i s'hi fa verdet».
|| 2. Líquid que circula pel teixit vascular de les plantes i constitueix llur element de creixença i de vida; cast. savia. L'encens se cull dels arbres qui suen en sabe, Letra Rey. Cost. 61 vo. Com dues flors que al mateix arbre viuen | de la mateixa saba d'amor que les sosté, Canigó i. Estar en saba: estar en el període d'elaboració del dit líquid vital que determina la producció de brots, flors i fruit; cast. estar en savia. Aquela fusta no tall com los arbres sien en saba, ço és, de migant març tro al darrer dia de juliol, doc. a. 1341 (BABL, xi, 408). Ha de saber un ullastre si està de saba, perque si és un any que se posan a empeltar primerenquet, de nou ullastres bons per empeltar n'hi haurà 3 qui encare la sabe no los serà pujada, Fontanet Conró 37. Estar en saba: fig., estar en bona disposició d'esperit, en bon humor (mall.). No estich avuy en saba perque em doneu matadura, Penya Mos. iii, 111.
|| 3. fig. Suc vital; allò que dóna vida, que expressa vitalitat; cast. savia. ¿Per ell, ai!, amb la saba del cor vos he alletades?, Atlàntida viii. Adéu, raça valenta de saba muntanyesa, Collell Flor. 1. Hi té un esplet d'articles... en català net, pentinat, polent, ple de saba i gentilesa, A. M.a Alcover (BDLIC, viii, 40). Donar saba a algú: estimular-lo, impulsar-lo a dir alguna cosa (Mall.).
|| 4. Preparació que es dóna a una peça de roba perquè fixi, formi o avivi algun color.
Saba o Sava: llin. existent a Barcelona i Alacant.
    Fon.: sáβə (pir-or., or., bal.); sáβɛ (Gandesa); sáβa (Tortosa).
    Var. ort.: sava (Roq. 15; Massó Croq. 97).
    Etim.: del llatí sapa, ‘vi cuit’.

SABÀ
Llin. existent a Agullana, Maçanet de C., Figueres, Roses, etc.