Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sabat
veure  2. sabat
veure  3. sabat
veure  sàbat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SABAT m.
Sabata grossera, mancada de finor o gràcia (Llucmajor). Una cota de burell d'hom e uns çabats, doc. a. 1388 (Aguiló Dicc., s. v. çabat).

2. SABAT (escrit també sabbat). m.
|| 1. Reunió nocturna de bruixes i bruixots; cast. aquelarre. Història del sabat de les bruxes y bruxots, doc. a. 1645 (Aguiló Dicc.). Les que van al sabbat amb traidoria, Canigó ii. De les bruxes dels sabats, Aguiló Fochs foll. 84. Dins tu les mitgevals llegendes | com un sabat intermitent perduren, Liost Munt. 48.
|| 2. Enrenou; soroll de crits i baralles (Ross., Empordà, Vall d'Àneu); cast. camorra, trapatiesta, jarana. Y mi' que la nostra assemblada... que crida i fa un mal sabat, Saisset Plors 12. «Quin sabat i cullfarines, que hi ha en aquella casa!» (Llofriu).
Sabat: llin. existent a La Bisbal, Torrent, Vall-llobrega, Vulpellac, Barc., Piera, Molins de Rei, Martorell, Gelida, Pla del Penedès, Artesa de S., Cast., etc. Hi ha la variant Sabats (Martorell).
    Fon.:
səβát (pir-or., or.); saβát (occ.).
    Var. form.:
sàbat.
    Etim.:
V. sàbat.

3. SABAT, -ADA adj.
|| 1. Que té saba, regust d'allò de què està amarat. «La bóta estava sabada de bon vi» (Vimbodí).
|| 2. Que està en saba. Les alzines hi rebroten encara que es tallin sabades, Cost. Cat. i, 14.

SÀBAT (escrit també sàbbat). m.
|| 1. Descans religiós que els jueus han d'observar el setè dia de la setmana; cast. sábado. Hun dissabte veus que hun hom portave hun fexet de llenya al coll, e los altres qui u veren, digueren: O malvat, ¿e huy no és sàbbat?, Sermons SVF, ii, 48.
|| 2. Reunió nocturna de bruixes i bruixots; cast. aquelarre.
Sàbat: llin. existent a Celrà, St. Joan de Palamós, Puigdàlber, Barc., etc.
    Var. form.:
sabat.
    Etim.:
del grec σάββατον (<hebreu šabbāṭ), mat. sign. ||1. La forma usual en català és sabat, amb l'accent sobre la darrera síl·laba; la forma sàbbat és un cultisme introduït modernament per influència de l'accentuació grega i llatina; és probable que Sant Vicent Ferrer accentuàs també sabát i no sàbat com apareix en l'edició moderna dels seus Sermons.