DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SABATER m. i adj. (f. -ERA): cast. zapatero.
I. m.
|| 1. Home que fa sabates o que en ven. Lo sabater ha art a fer la sabata e'l ferrer a fer lo coltell, Llull Cont. 349, 18. No som çabaters ne texidors ne hòmens que sapiam res fer, Desclot Cròn., c. 102. En paraís no y ha çabaters ni sartres ni lauradors, car no n'i cal, car tots són calçats e vestits de glòria, Sermons SVF, i, 116. Sabater de vell: ataconador. Sabater pegot: sabater de poca traça (pir-or., or.).
|| 2. fig. Home que no treballa bé en el seu ofici o professió; cast. chapucero.
|| 3. Insecte coleòpter del gènere Gyrinus, que habita pels llocs aigualosos (Ross., Mall., Men.); cast. tejedera. Els sabaters exien y caminaven a flor de terra, Girbal Pere Llarch 181.
|| 4.   Insecte hemípter de l'espècie Hydrometra stagnorum, que corre a gran velocitat damunt l'aigua dels estanys i basses sense enfonsar-s'hi gens (or., men.); cast. escribanillo de agua.
|| 5. Insecte ortòpter del gènere Gryllomorpha, i principalment l'espècie Gryllomorpha Dalmatina, que habita dins les cases (Mall.).
|| 6.   Himenòpter de l'espècie Ammophila sabulosa (Menorca); cast. tejedera.
|| 7. Cuquet negre que, en tocar-lo, es clou formant una bolleta (Cervera).
|| 8. Ocell aquàtic, de color blavós i de carn comestible (Gandesa).
II. adj.
|| 1. Es diu d'una cosa preparada o adobada que s'ha fet malbé. Olives sabateres: les que després de salades han tornat molles i de color fosc. Alguns cambien l'aigua de les olives, assegurant que així no's tornaran sabateres, Moreira Folkl. 567.
|| 2. Raïms sabaters: classe de raïms negres, de grans prou espessos i grossets (Mall.).
|| 3. (Partida de joc) en què no s'ha guanyat cap punt. Quedar sabater un jugador: fer una partida sabatera.
Sabater (escrit també Sabaté): llin. existent a La Bisbal, Osor, Igualada, Barc., Valls, Galera, Falset, Albesa, Àger, Balaguer, Vilan. i G., Benassal, St. Mateu del Maestrat, Mall., Men., etc. Existeix la variant Sabaters (escrita també Sabatés) a Barcelona, Canet lo Roig, etc.
    Loc.—a) No tenir sabater que l'alabi: es diu d'aquell qui s'alaba a ell mateix.—b) Ja hi ha un sabater que està a l'agonia: es diu quan algú es grata el darrera (Ripoll).
    Refr.—a) «Qui és sabater, que faci sabates»: vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén.—b) «Cap sabater calça bé»; «Ningú va més mal calçat que el sabater»; «El sabater és el qui va més mal calçat»; «El sabater du les sabates més dolentes» (o «més velles», o «més roïns», o «més foradades»): es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix.—c) «Sabater amic o parent, calça car i més dolent»: significa que els amics o parents, abusant de la confiança, a vegades tracten pitjor que els desconeguts.
    Fon.: səβəté (pir-or., or., bal.); saβaté (occ., alg.); saβatέ (Sort, Tamarit de la L.); saβatéɾ (val.).
    Intens.:—a) Augm.: sabateràs.—b) Dim.: sabateret, sabateretxo, sabaterel·lo, sabatereu, sabateriu, sabateró.—c) Pejor.: sabaterot.
    Etim.: derivat de sabata. Entre els mossàrabs valencians hi havia la forma sabatai̯r com a nom d'ofici i com a sobrenom o cognom.