DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SABATETA f.
|| 1. Sabata petita o graciosa; cast. zapatito.
|| 2. Unglot de porc o d'ovella (Camp de Tarr.); cast. pezuña.
|| 3. Insecte de forma quasi semiesfèrica, que viu dins l'aigua (Massalcoreig). (V. sabater || 3).
|| 4. pl. a) Planta escrofulariàcia de l'espècie Linaria Triphylla (Tarr.). (V. coloma || 3).—b) Mareselva (Val.).
|| 5. Sabatetes de la Mare de Déu, o simplement Sabatetes: a) Planta orquidàcia de l'espècie Cypripedium calceolus, de rizoma horitzontal, tija cilíndrica flexuosa i pubescent, fulles ovades-lanceolades, flors purpúries brunes, amb label inflat en forma d'esclop d'un groc daurat estriat de vermell (Ripoll, Plana de Vic); cast. zuecos, zapatillos.—b) Planta orquidàcia de diverses espècies del gènere Ophrys, i principalment l'Ophrys apifera o Ophrys sphegodes; cast. flor de la abeja. (V. abella).—c) Planta gramínia de l'espècie Briza maxima, de fulles planes, linears, acuminades, flors imbricades, glumes ovades, còncaves, sovint purpúries (La Selva); cast. tembladera. (V. belluguet).—d) Planta escrofulariàcia de l'espècie Antirrhinum maius (Pont d'Armentera, Vallespinosa); cast. dragoncillos. (V. conillet).
|| 6. Sabateta: animal marí, tunicat, del gènere Salpa, que té forma semblant a una sabata (Tarr.).
|| 7. Sabateta de la Mare de Déu: petxina petita, dèbil, la part externa de la qual és de color verd terrós amb una renglera de foradins, i la cara interior bellament nacarada; a les platges i cales de roquer, la mar les escup durant els temporals, i després la mainada les recull delerosament per jugar-hi o fer-se'n collarets (Empordà). A cada salt hi descobria una pila de preciositats: petxines, corns, branques de coral, pedres de Santa Llúcia i sabatetes de la Mare de Déu, Ruyra Pinya, i, 142.
|| 8. Sabatetes del Bon Jesús: la planta Cypripedium calceolus, anomenada també sabatetes de la Mare de Déu (|| 5a).
|| 9. a) Sa sabateta o Sabateta pas-pas: joc de nenes, que fan rotlle assegudes en terra i una enmig o darrera el rotlle, la qual ha de procurar trobar una sabateta que les altres es passen per sota les cames de l'una a l'altra, i si la troba, pega amb la sabata a la nena que se l'ha deixada trobar (Mall.).—b) La sabateta: joc en què els xiquets fan rotlle de dos en dos, i altres dos s'encalcen; quan un d'ells està cansat, es posa a un piló, i ha de córrer el qui queda sense lloc (Morella).—c) Sabateta pas-pas: joc de nens o de nenes, en què els jugadors es posen asseguts en terra formant rotlle, i el qui para va passant per darrera ells amb una sabata o espardenya en la mà, dient: «Sabateta pas-pas, sabateta pas-pas...», fins que deixa anar la sabata silenciosament darrera un dels jugadors i segueix voltant; si aquell jugador s'adona que té la sabata darrera, l'agafa, s'aixeca i encalça el qui l'hi ha posada, fins que aquest s'asseu en el rotlle, i aleshores para l'altre (Lladó, Vic). A Vic aquest joc té una part dialogada abans de començar a voltar el qui para; entre aquest i els del rotlle s'estableix aquest diàleg: «Cosiu-vos les mitges.—L'agulla no passa.—Cosiu-vos el nas (o una altra part del cos).—L'agulla no passa»; quan han anomenat diferents coses a cosir, el diàleg es modifica així: «Amaniu enciam.—No tenim oli.—Aneu-ne a comprar.—No tenim cèntims.—Aneu-ne a robar.—Aneu-hi vós.—Beveu un trago de vi ben llarg, i dormiu». Aleshores els del rotlle cluquen els ulls i el qui para comença a voltar amb la sabata. Si després de deixar anar la sabata darrera un jugador, aquest no se n'adona durant tota la volta del qui para, en arribar aquest novament a darrera aquell, torna agafar la sabata i diu: «Qui s'hagi pixat al llit, que s'alci!», i pega a l'altre jugador fins que aquest s'ha alçat, ha fet una volta entorn del rotlle i s'ha tornat asseure.
    Fon.: səβətέtə (or.); saβatéta (Andorra, Calasseit, Tortosa, val.); saβatétɛ (Ll.); səβətə́tə (Mall., Ciutadella, Eiv.).