DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SABEDOR (ant. sabidor), -ORA m. i f. i adj.
Que sap, que té coneixença (de tal o tal cosa); cast. sabedor. Com se féu que lo senyor rey no sentís per què's feyen les pregàries e dijunis, essent sabidor d'ells, Muntaner Cròn., c. 5. Fer sabedor d'una cosa: fer saber, donar-ne notícia. Si vénen a casar-se aquí, conto que me'n faràs sabedor, Vilanova Obres, xi, 97. a) ant. Entès, savi. Eximpli de ço que un gran sabidor dix al gran Rey, Eximplis, i, 40. Feu-se venir un metge juheu molt sabidor en l'art de medicina, Eximplis, i, 86. Tu deus esser destre en les armes e sabedor en les guerres, Tirant, c. 288.

2. SABEDOR, -ORA adj.
Que ha de saber-se. Sabedora cosa és que los Rochs null temps no van de punta, Scachs 110.