DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SABENT adj.
I. Que té regust, sabor de ranci (Lluçanès, Vallès, Camp de Tarr., Calasseit, Tortosa, Morella). Sabent, lo que té mal sabor, Lacavalleria Gazoph. Havia trobat massa sabent l'oli de la coliflor, Sagarra Vida, i, 56.
II. || 1. Que sap una cosa, que en té notícia; cast. sabedor. Si ho fan, e'ls senyors o saben e no contradien, los castlans qui seran messes éls sabens e no contradiens, i deuran estar, Usatges 69. El que fa ma pena més coenta, | és que, mal plori jo, no en sou sabenta, Carner Lluna 89.
|| 2. Savi, entès; cast. sabio. Fe illumina veres carreres ab amar, e enteniment és sabent, Llull Mil Prov. 418. En art de mariners molt espert e sabent, Marsili Cròn., c. 1. Per bé que sien stats bells, sabents, soptils e enginyosos, Sermons SVF, ii, 263. E d'aquell art se té per molt sabent, Ausiàs March, cii. Jamés se viu persona més sabenta, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 109).
    Fon.: səβén (or.); saβén (occ.); saβéŋk (Morella). La pronúncia saβéŋk representa l'adopció del sufix -enc.