DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SABERUT, -UDA adj.
|| 1. Que té regust (Empordà, Camp de Tarr.). «Aquest oli (o vi) és saberut».
|| 2. Que sap molt o que fa ostentació de ciència (or., occ.); cast. sabio, sabiondo. No pretenc ser més saberuda que qualsevol altra dona de sa casa, Ruyra Pinya, ii, 11.
|| 3. Tafaner, delerós de saber noves (Lluçanès, Plana de Vic, Penedès); cast. curioso, entrometido. Què diantres fèyau?—Oy, que saberut!, Bosch Rec. 73. «Què portes aquí?—Llavor de saberuts» (ho diuen contestant al qui demana indiscretament què és una cosa). Hi ha qui completa la contesta dient: «Llavor de saberuts i grana de set saberis» (Lluçanès).
    Fon.: səβəɾút (or.); saβeɾút (occ.).
    Etim.: derivat de saber, III.