DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SACRIFICAR v. tr.: cast. sacrificar.
|| 1. Oferir en sacrifici a Déu. Auilaua lo cors de Jesuchrist com lo sacrifficaua, Llull Felix, pt. viii, c. 28. Demanà quina cosa poria sacrifficar e fer sacriffici a la dita Diana, Genebreda Cons. 216. En nom de Déu, entrega'ls, i els sacrificarem, Alcover Poem. Bíbl. 72. a) absol., sense complement directe. No s'i trobà hòstia ab què poguessen sacrificar, e no poch oyr missa, Pere IV, Cròn. 138. Man-te que sacrifichs als déus, si no adés morràs, Flos Sanct. 295 (ap. Aguiló Dicc.). Aquells anassen sacrificar al mont hon és vuy la ciutat de Leyda, Tomich Hist. 20.—b) ant. usat a vegades amb la paraula déu com a complement directe. Tota la gent que adorau e sacrificau los déus, Vida St. Anthiogo 20.
|| 2. Matar (un animal) per al consum. Ets animals sacrificats a Nord-Amèrica arribaran freschs y menjadors a qualsevol port, Ignor. 4.
|| 3. fig. Deixar perdre voluntàriament quelcom per obtenir alguna cosa o per beneficiar algú o alguna cosa que es prefereix a allò que es perd. Amichs, jochs, entrebanchs, tot ho havia oblidat, sacrificant-ho a la Rossa, Pons Auca 118. Fins en es punt de sacrificar per elles ses seues més belles aficions, Roq. 50. Estava consentit a sacrificar un dia a la salut d'aquell sant homo, Maura Aygof. 123.
|| 4. refl., fig. Sofrir danys o patiments voluntàriament per qualcú o qualque cosa. Ditxosos es qui, sacrificant-se p'es bé des poble, lluyten contra es despotisme, Ignor. 54. Per la teva cara em sacrifico, Vilanova Obres, xi, 73. Em sacrifico pels teus fills, Pons Com an. 193. Com a bona mare se sacrificava per ells, Aurora 227.
    Fon.: səkɾifiká (Barc.); sakɾifikáɾ (Val.); səkɾifiсá (Palma).
    Etim.: pres del llatí sacrifĭcāre, mat. sign. ||1.