DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SACRIFICI m.: cast. sacrificio.
|| 1. Ofrena d'una víctima o d'un do a la divinitat per honrar-la, donar-li gràcies o aplacar-la. Sacriffici és, fill, per intenció que Déus en lo cors sagrat de Jesuchrist vença temps, Llull Int. 354. Per tal que offires sacrificis que sien plaents a nostro senyor Déu, Serra Gèn. 99. Per fer al déu Bacus deuot sacrifici, Proc. Olives 796. He vist d'infants i verges horribles sacrificis, Atlàntida iii. Com víctima menada al sacrifici, Canigó ix. a) El sacrifici de l'altar o el sant sacrifici: la missa, l'eucaristia. Los VII sagraments... són aquests: Babtisme, Confermació, lo sacrifici del altar..., Llull Cavall. 22. Lo sacrifici de la missa, Eximenis II Reg., c. 7. Lo sanct sacrifici, Boades Feyts 41.
|| 2. Acte de matar un animal per al consum. Posa un premi p'es bou y es moltó que se presentaran més grassos en es sacrifici, Ignor. 60.
|| 3. fig. Acció de sacrificar o de sacrificar-se; privació, concessió onerosa o dolorosa, molèstia procurada voluntàriament a si mateix. Ella'ls féu destres | en fer servicis | e sacrificis | ben acceptables, | de Déu placables, Spill 11124. Prou que farà un sacrifici per la seua prendeta, Vilanova Obres, xi, 9. Es curts de possibles fan tal volta més de dos sacrificis, Roq. 23.
    Fon.: səkɾifísi (or., bal.); sakɾifísi (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí sacrifĭcĭum, mat. sign. ||1.