DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SACRILEGI m.
Violència o ofensa greu inferida a persona o cosa sagrada; cast. sacrilegio. Que esgieyes et clergues..., sacrilegis qui fossen fets en lurs bisbats requiren e pledegen, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 298). Si has comès sacrilegi ab monja, Eximenis Conf. 11. Acomateren lo enorme sacrilegi dant mort al fill, Alegre Transf. 142. Com que el triar-ne alguna fóra un gros sacrilegi artístic, Pons Com an. 198.
    Fon.: səkɾilέʒi (Barc.); sakɾilέ̞ʧi (Val.); səkɾilέ̞ʒi (Palma).
    Var. form. ant.: sacrelegi (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 315); sacriligi (Usatges 105); sacrilege (Escrig-Ll. Dicc.); sacrileig (doc. a. 1370, ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: del llatí sacrilĕgĭum, mat. sign.