Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sadollar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SADOLLAR v. tr.
Satisfer plenament en la gana de menjar o en el desig d'alguna cosa; cast. saciar, hartar, saturar. Sadollar son ase e donar fam a sa persona per avarícia, no's concorda ab justícia, Llull Blanq. 72. Dementre que lo mercader multiplicaua en riqueses e viu que no se'n podia sadollar, Llull Felix, pt. i, c. 4. No's podien sadollar de la sua vista, Muntaner Cròn., c. 76. Quatre coses no's sadollen de quatre: uyl de veser, orella de oyr, e terra de pluge, e fembra de hom, Jahuda Dits, c. 30. Per tal que no puixes dir que a famejar te havia convidat, vull-te sadollar, Metge Somni i. Ahont pogués sadollar-se de sensacions verges, Oller Pil. Pr. 223. He trobat els passeigs arreu fangosos, | sadollats per la pluja de la nit, Maragall Obres, i, 31.
    Var. form.:
assadollar (Mai prou assadollat de ses belleses, Massó Croq. 8).
    Fon.:
səðuʎá, əsəðuʎá (or., men., eiv.); saðoʎá (occ.); saðoʎáɾ (val.); səðoʎá, soðoʎá (mall.).
    Var. ort.
ant.: sadolar (Llull Gentil 296; Treps Rom. 83 vo; Graal 12); sadoylar (Llull Gentil 76).
    Etim.:
del llatí satŭllāre, mat. sign.