DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SADOLLAR v. tr.
Satisfer plenament en la gana de menjar o en el desig d'alguna cosa; cast. saciar, hartar, saturar. Sadollar son ase e donar fam a sa persona per avarícia, no's concorda ab justícia, Llull Blanq. 72. Dementre que lo mercader multiplicaua en riqueses e viu que no se'n podia sadollar, Llull Felix, pt. i, c. 4. No's podien sadollar de la sua vista, Muntaner Cròn., c. 76. Quatre coses no's sadollen de quatre: uyl de veser, orella de oyr, e terra de pluge, e fembra de hom, Jahuda Dits, c. 30. Per tal que no puixes dir que a famejar te havia convidat, vull-te sadollar, Metge Somni i. Ahont pogués sadollar-se de sensacions verges, Oller Pil. Pr. 223. He trobat els passeigs arreu fangosos, | sadollats per la pluja de la nit, Maragall Obres, i, 31.
    Var. form.: assadollar (Mai prou assadollat de ses belleses, Massó Croq. 8).
    Fon.: səðuʎá, əsəðuʎá (or., men., eiv.); saðoʎá (occ.); saðoʎáɾ (val.); səðoʎá, soðoʎá (mall.).
    Var. ort. ant.: sadolar (Llull Gentil 296; Treps Rom. 83 vo; Graal 12); sadoylar (Llull Gentil 76).
    Etim.: del llatí satŭllāre, mat. sign.