DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SAGETA (i dial. satgeta). f.
|| 1. Fletxa (|| 1); cast. Saeta. Item II carcaxs ab sagetes ab correges, doc. a. 1265 (Soldevila PG, iii, 451). Si alcú gitarà a home lança o sageta o altra manera d'armes, Usatges 82. La sageta se mou tro a cert terme per la empenta que la ballesta li dóna, Llull Cont. 319, 7. Axí com a sageta volant, partints d'aquí, van al loch hon són dampnades, Metge Somni iii. Aprés li ve, no sab d'hon, sa sageta | que'l fa morir sens alguna deffensa, Ausiàs March cxiii. Un estoig ple de satgetas, Aguiló Poes. 30. En mala hora un ballester | ha engegat una sageta, Collell Flor 68. Contesten ab satgetes los sitiats, Costa Agre terra 28. Sageta foguejant o Sageta incendiària: la que portava un dispositiu amb matèria inflamada per a produir incendis en el lloc on anava a ferir. Tota defensió de murs contra giny s'a a fer per una de tres maneres, ço és trencant lo giny fora ab giny que sia dins, o posant-hi foch ab sagetes foguejants, o per forradura de mur, Eximenis Crestià, c. 311 (Congr. Cor. Ar. 808). Les sagetes appellades comunament incendiaris, e han al mitg de si mateix una concauitat en la qual concauitat hom deu posar foch ardent qui's fa d'oli e de sofre de pregonts e de resina e pose y hom foch plegat dins estopa, e lo foch aquell per vigor de la força de la balesta encén-se tan poderosament que la sageta encesa encén aprés lo giny, Eximenis (ibid. 807). Sageta amb herba: la que tenia la punta untada de suc d'herbes verinoses. Pres la ballesta e posà-y una sageta ab herba, ... e tirà a un moro e ferí'l en lo costat, que no anà XXX passos que en terra caygué mort, Tirant, c. 92.
|| 2. Sagita.
|| 3. fig. Persona molt viva d'enteniment (Mall.).
|| 4. Llampec (Eiv.).
|| 5. Sageta del campanar: penell (Empordà); cast. veleta. a) fig. Persona mudable, inconstant (Llofriu).
Sageta: llin. existent a Manlleu, Manresa, etc.
    Fon.: səʒέtə (Barc.); saʧéta (Val.); səʤə́tə (Mall.).
    Var. ort. ant.: segeta (Jaume I, Cròn. 43).
    Etim.: del llatí sagĭtta, mat. sign. ||1.