Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sagramental
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SAGRAMENTAL
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a un sagrament o als sagraments; cast. sacramental. Torna's Jesús en forma sagramental, Eximplis, ii, 224. Paraules sagramentals: les que es diuen com a fórmula prescrita per a la realització o administració d'un sagrament. Llibre sagramental: llibre de fórmules i rúbriques pròpies de l'administració dels sagraments; antigament, llibre damunt el qual es feien els juraments (anomenats sagraments). Deu posar un diner en lo Libre Sagramental quan volrà jurar lo veynatge, Cost. Tort. I, iv, 13. Dels sagramentals en què són tots los sagraments que lo dit rector a administrar als seus parroquians, doc. a. 1420 (Vegueria Vall de Ribes). a) per ext., Propi d'una fórmula establerta i que es considera intangible. Paraules sagramentals: les que són pròpies d'un acte o circumstància determinats. Una carta que començava sempre, invariablement, amb aquestes paraules sagramentals: «Muy señor myo», Víct. Cat., Ombr. 52. Rep es sagramental saludo: Bon dia y bon any que Déu mos do, Maura Aygof. 50.
|| 2. m. Cosa o acció (consagració, benedicció, exorcisme) usada per l'Església, imitant algun sagrament, per a obtenir efectes sobretot espirituals; cast. sacramental.
|| 3. m. ant. Host formada pels ciutadans i habitants d'una ciutat, vila o comarca, que es reunia a so de campana o de trompeta en casos de necessitat per defensar els furs o les llibertats del país. Lo dit veguer exí de la dita vila e so metén tornà-se'n en Vallès e ajustà lo sagremental e escriuí dels dits affers al dit veguer de Barchinona, doc. a. 1340 (BABL, xii, 123). Vengueren pa gesos e sagramental de fora qui obrien la cort, doc. a. 1391 (Ardits, i, 18). En Jacme de Sos, obrer e sobreposat del sagramental, doc. a. 1436 (Ardits, i, 355). Havem provehit que lo veguer ab so metent tirarà la vostra via e lo sagramental se convoque, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 83). Apar que fins la terra ha alçat sagramental, Collell Flor. 77. a) fig. Escàndol, esvalot; conjunt de gent que crida o es baralla. Moure o Armar un sagramental: moure un escàndol, un esvalot. S'armava un sagramental que les parets tremolaven, Pous Empord. 107.
    Var. form.:
sacramental.
    Etim.:
del llatí sacramĕntāle, mat. sign. |||| 1, 2.