DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SAGRAT (i ant. sacrat), -ADA adj.: cast. sagrado.
|| 1. Pertanyent o dedicat a Déu o al seu culte; digne de gran veneració per esser dedicat a la divinitat. Segrament se deu fer sobre l'altar qui sia sacrat, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 291). Que la hòstia sacrada deja esser segons raó vostre cors gloriós, Llull Cont. 291, 14. Sacriffici és, fill, per intenció que Déus en lo cors sagrat de Jesuchrist vença temps, Llull Int. 354. Si has coneguda fembra en dies sagrats e sancts, Eximenis Conf. 11. Ver hom e Déu Jesús sagrat, Vent. Pel. 27. Animat per l'esplendor de les sagrades pompes, Pons Com an. 196. L'elm prenia com un calze sagrat, Alcover Poem. Bíbl. 63.
|| 2. Digne del màxim respecte; considerat com a inviolable. Qualsevol dels cònsuls que se atrevirà a rompre lo sagrat dels reals privilegis, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Has de jurar per lo més sagrat que hi ha en la terra, Penya Mos. iii, 128. Una cosa tan sagrada com es sentiments caritatius, Roq. 5. Complides aquestes sagrades obligacions, Roq. 52. Prepara't per a quan arribi mossèn Apagallums a executar el sagrat de la unió, Espriu Lab. 104.
|| 3. m. Lloc dedicat al culte. Soterraren en un camp fora de sagrat, Eximplis, i, 156. Especialment: a) Placeta situada davant l'església (Penedès).—b) Lloc segur, on no hi ha perill, sobretot d'esser agafat per la justícia. Ve del temps en què els malfactors podien refugiar-se dins les esglésies amb la seguretat que allà no serien presos.
    Fon.: səɣɾát (or., bal.); saɣɾát (occ., val.).
    Etim.: del llatí sacrātum, mat. sign.