DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SAGRERA f.
|| 1. L'església i les seves dependències, que constituïen el sagrat o lloc d'asil per als delinqüents; cast. sagrado. Una fogaça et mig pascher per la sagrera, doc. primeries segle XII (Miret Doc. 15). De quadescun mas o masouaria o alberch de paratge o de hòmens generoses qui sia en la dita parròquia, fora però la sagrera e pertinències d'aquela, doc. any 1392 (BDC, xx, 48). Pres que fugia | del lent esguar, en cap sagrera | no té descans, Espriu Cam. 26.
|| 2. Placeta o clos situat davant una església. En sortint de missa feya rotllo a la segrera, A. Busquets (Catalana, i, 465).
|| 3. En els pobles de cases diseminades, les cases contigües a l'església, rectoria i cementiri (Plana de Vic). Aldea, pagesia, llogaret o segrera: Pagus, vicus, Torra Dicc. 25. Per la matinada foren juntas davant Badalona XIIII fustas de moros, las quals tragueren moros en terra qui barrajaren tota la sagrera de Badalona prenent y matant moltas ànimas, Ardits, iii, 389 (a. 1527).
La Sagrera, topon.: a) Poble del municipi de Martorelles (Vallès).—b) Llogaret del terme de Lloret de Mar.
Sagrera: llin. existent a Gir., Fornells de la S., Blanes, Mataró, Arenys de Mar, Barc., Val., Altea, Mall., etc. A València s'usa la grafia Segrera, i existeix la variant Sagreras o Sagreres a València, Mallorca i Menorca.
    Fon.: səɣɾéɾə (or.).
    Etim.: del llatí sacrarĭa, ‘coses sagrades’.