DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALAMANDRA f.
|| 1. Amfibi urodel de l'espècie Salamandra maculata, semblant a un llangardaix de color negre vellutat amb taques grogues a cada costat, al qual s'atribueix la propietat de poder viure dins el foc; cast. salamandra. Los animals... més viuen en los uns elements que en los altres, axí com la taupa en la terra e lo pex en la mar e l'home en l'àer e la salamandra en lo foc, Llull Cont. 325, 25. Mirant en creu la maiestat divina | no dissemblàs a la fort salamandra, Trobes V. Maria [181]. Puix són salamandres qu'en foch se renouen, Viudes Donz. 204. Si en algun temps cremant la terra's guasta, | no perreu vós, viuint com salamandra, Corella Obres 415.
|| 2. Salamandra d'aigua: amfibi urodel del gènere Molge, principalment l'espècie Molge cristata, de pell verdosa i groga vermellenca amb taques negres; cast. tritón.
|| 3. ant. Amiant. Aquí se fa la salamandra, car ela se fa de vena de montanya, axí com lo matal, e la salamandra no és pas bèstia, axí con alguns disen, Marco Polo 36.
|| 4. Estufa de ferro on es crema antracita; cast. salamandra. Una salamandra apagada i tota lluent de netedat, Soldevila Moment 134.
    Cult. pop.—La salamandra (|| 1) és considerada pel vulgus com a animal molt verinós; tant és així, que hi ha qui creu que el qui orina damunt una salamandra, mor emmetzinat. També es considera que trobar un d'aquests animals pel camí és senyal de pluja, cosa que pot tenir fonament en el fet d'esser aquestes bestioles amadores de la humitat.
    Var. form. (vulg.): salamàndria, salimandra, salimàndria.
    Fon.: səɫəmándɾə, səɫəmándɾiə, səɫimándɾə (pir-or., or.); saɫamándɾa, saɫamándɾia, saɫimándɾa, saɫimándɾia (occ., val.).
    Etim.: del llatí salamandra, mat. sign. 1.