DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinōnims
CIT
TERMCAT1. SALIC m.
|| 1. Forat que fan les bestioles a les sčquies, per on es filtra l'aigua (Labčrnia-S. Dicc.).
|| 2. Degotall; rajolí d'aigua que salica. ĢDins la cova hi ha qui-sap-los salicsģ. ĢŋNo porteu got? Doncs anirem a beure al salicģ (St. Martí de Torrelles, ap. Aguilķ Dicc.).
Fon.: səɫík (or.).
2. SALIC (Salich).
Llin. existent a Barc., Gualba, Matarķ, Hortsavinyā, etc. Hi ha la variant Salichs, existent a Olot, Palamķs, Maįanet de la Selva, Malgrat, Pineda, Badalona, Barc., Arenys de Mar, Calella, Matarķ, Palafolls, Sabadell, etc.
1. SĀLIC o SĀLIT m.
Planta salicācia de l'espčcie Salix purpurea, semblant al vímet, vermellenc i flexible, que es fa a la vora de rieres i torrents i serveix per a fabricar cistells, cōvens, gābies, etc. (Ross., Ripollčs, Garrotxa, Empordā, Lluįančs, Berguedā, Plana de Vic, Vallčs); cast. sarga, mimbrera. Sia enjoncat de murta o de sālit o de semblants coses, Arn. Vil. ii, 204. Dos paneres... de vergues de sālit, doc. a. 1523 (Alķs Inv. 38). Amb blana mā fent tōrcer los sālics i bogam, Atlāntida vi. Sempre jogar amb terra o brancs de sālit, Berga MT 32.
Fon.: sáɫik (St. Joan les A., Olot, Besalú, Palafrugell, Bagā, Plana de Vic, Vallčs); sáɫit (Ross., Ribes).
Etim.: del celta salĭco-, forma paralˇlela del llatí salĭce, ‘salze’ (cf. Coromines en Congr. Barc. i, 406).
2. SĀLIC, SĀLICA adj.
Pertanyent o relatiu als francs sālics; cast. sálico. a) Llei sālíca: la que exclou del trono les dones i llurs descendents.
Etim.: pres del llatí salĭcum, mat. sign.
1. salic