Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  salmejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALMEJAR v.
|| 1. Cantar els salms; cast. salmodiar. Anaven salmejant molt devotament, Carbonell Ex. Joan II, p. 328. Manam que quant en lo cor se salmejarà, haja de estar a cada part de cor un prevere, doc. a. 1570 (Entrev. Eyv. 116). Se les sentia salmejar a dintre l'església, Ruyra Parada 128. a) Dir en el cor els versicles no cantats alternadament (Mall.).—b) Tocar l'orgue entre un versicle i un altre dels salms (Segarra, Urgell).
|| 2. intr., ant. Parlar insistentment; cast. charlar. Puys salmejaven | de ses endreçes, | teles e peces | que fan ordir | al bell mentir, Spill 2836.
|| 3. tr. Dir amb monotonia o insistència; cast. salmodiar. Revingué la vetlladora salmejant una vegada més ses innocents excuses, Pons Com an. 168. Tens guanyat el descans darrer!, vaig salmejar, Espriu Lab. 66.
    Fon.:
səɫməʒá (or.).
    Var. ort.:
psalmejar (Pons Auca 7).