DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALTEJAR v.
|| 1. intr. Fer salts; caminar a bots; cast. saltar. Dos cans que jugaven saltetjant tomaren una dona, Ignor. 43.
|| 2. tr. Fer que una cosa salti repetidament; cast. saltear. Especialment: a) Porgar el gra fent que el garbell faci saltets, de manera que el gra formi com una espiral i s'apleguin en el centre els grans buits (Pla de Mallorca).
|| 3. tr. Fer una cosa a intermitències, no seguida, sinó amb interrupcions; cast. saltear. «No diràs la lliçó seguida, sinó saltejada».
|| 4. tr. Assaltar; escometre violentament i de sobte; robar algú sortint-li a camí; cast. asaltar, saltear. Foren fort espaordits com axí'ls havia hom saltegats soptosament, Desclot Cròn., c. 143. De nuyt los saltejàvem en cascun lloch, Muntaner Cròn., c. 252. Eren stades saltatgiades moltas casas, doc. a. 1548 (Rev. Men. xxiv, 11).a) fig. La pensa humana... moltes voltes allí on se pensa que sia lo millor y la vida, lo pijor e la mort la salteja, Moral Cons. 22.
    Fon.: səɫtəʒá (or.); saɫteʤáɾ, saɫteʧáɾ (val.); səltəʤá (bal.).