DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALUDAR v. tr.: cast. saludar.
|| 1. Dirigir a algú o a alguna cosa paraules o gests (amb el cap, amb les mans, etc.) per expressar-li desig de salut, bon auguri, afecte, respecte. Adonchs se saludaren e agradablement se acoyliren, Llull Gentil 7. Bé sia venguda ma dona mare Nastàsia e tots vosaltres! Tots vos salut; sobre tots faç lo sant senyal de la creu, Llull Blanq. 20, 12. Quant fon devant lo emperador, saludà'l, Desclot Cròn., c. 7. Quina privadesa ha ab vós aquella que l'altre jorn tan humilment saludàs?, Metge Somni iii. Quant isquist huy per lo matí de casa, saludist ton proisme? Sermons SVF, i, 60. E saludaren-lo ab lo cap, Tirant, c. 60. Me sembla una de les seves mans que em saluda melangiosament, Ruyra Parada 11. Quan arribis, si et sento, hauré de saludar-te amb un gran crit, Espriu Cam. 21. Saludi de part nostra aquest amich, Ignor. 12. Per ext.: a) Enviar expressions de bon desig, d'afecte, de respecte. Alegrau-vos, donchs, cosín germà, que viua és la duquessa e molt vos saluda, Tirant, c. 445.—b) fig. Fer un crit o un gest que té certa semblança amb el que es fa per saludar. Quan eixírem del poble, una òliba ens saludà des dels murs, Ruyra Parada 29.—c) Dirigir manifestacions de respecte a una autoritat, a una plaça forta, etc., hissant i arriant banderes o disparant canonades els vaixells. XVIII galees de genovesos venien..., e los genovesos saludaren los e puix ab una barca anaren a ell per assegurar-lo, Muntaner Cròn., c. 218. Venint lo Almirant ab 83 galeras no saludaren ni tampoc lo Baluart, Rúbr. Bruniquer, v, 97.
|| 2. Acollir amb demostracions de joia. El saludà un esclat d'alegria, Víct. Cat., Ombr. 45. Han saludat son reviscolament, Obrador Arq. lit. 23.
|| 3. ant. Donar la salut. Déu saludà | en lo mig jorn | lo món entorn | tot d'orient | fins al ponent, Spill 11056. Especialment: a) Guarir per gràcia o virtut màgica. Un saludador se compromet a saludar qualsevol casta d'animals, ja sien homos, cavalls, cans, moxos, etc., y qualsevol casta de malura, Roq. 28.
    Fon.: səɫuðá (pir-or., or., bal.); saɫuðá (occ.); saɫuðáɾ (val.).
    Var. form.: assaludar (doc. a. 1789, ap. Rev. Men. xxiii, 217).
    Etim.: del llatí salūtāre, mat. sign.