DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALVAR v. tr.
|| 1. Preservar; alliberar de mort, de destrucció o d'un altre dany o perill; cast. salvar. Nos uolg saluar e trer de poder de diable, Hom. Org. 5 vo. Has salvat mi dels devallants al llach, Metge Somni i. No't salvaran les ales, Alegre Transf. 40. Sols ella s'ha salvat en lo diluvi, Canigó ix. L'espardenya la salvava de lliscar més depressa, Massó Croq. 80. Especialment: a) Alliberar de la mort eterna. Vós sabets quants seran los hòmens qui's salvaran, e sabets quants són cells qui's perdran, Llull Cont. 22, 10. Serà convertit e saluat lo universal món, Villena Vita Chr., c. 21.
|| 2. Mantenir, guardar inalterat; conservar; cast. mantener. No has null home qui't mantenga ni't salve ton dret contra ell, Llull Blanq. 91. Qui castell empara per senyor, la primera cosa que li deu anar lo cor és que salva lo castell a son senyor, Muntaner Cròn., c. 188. Salvar la fe: guardar allò que s'ha promès, mantenir fidelitat. Volem salvar nostra fe, Pere IV, Cròn. 95. Per saluar la promesa fe, Tirant, c. 15. Salvant allò que li diuen ses conveniències socials, Ignor. 67. a) Déu salv (o Déu salve o salvi): fórmula de salutació respectuosa. Que Déus sàul e guart los seus dexendents, Muntaner Cròn., c. 28. Déus vos salue, Mare mia, Villena Vita Chr., c. 288. Déu te salve, rabi, Gerson Passio, c. 6.
|| 3. Guardar una cosa a bon lloc o en bones condicions de conservació (Berguedà, Vinaròs); cast. guardar. Salvar la roba: estojar-la, posar-la dins els armaris o altres llocs per guardar-la (Vinaròs). Salvar la fruita: deixar-la madurar després de collida (Pobla de L.).
|| 4. Exceptuar, posar fora de la llei o pacte general; cast. salvar. Se prengueren acords per majoria i amb vots particulars salvats, Vidal Mem. 80.
|| 5. Vèncer (un obstacle), evitar (una dificultat, un risc, un inconvenient); cast. salvar. ¿Com saluareu vós aqueix argument...?, Proc. Olives 1031. Per salvar amb sa perícia els ressaltons de les roderes, Pons Com an. 149. Ponts d'esperansa ardida que salvin el fondal, Salvà Poes. 45.
    Loc.—a) Salvar la pell (o el pellet, o el cap, o el número u): salvar la pròpia vida, alliberar-se de perill de mort.—b) Salvar-se de bones: esser escàpol d'un risc greu.
    Fon.: səɫβá (pir-or., or.); saɫβá (occ.); saɫváɾ (Cast., Al.); saɫβáɾ (Val.); səɫvá (Camp de Tarr., bal.).
    Etim.: del llatí salvāre, mat. sign.