DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALVATGE adj.: cast.: salvaje.
|| 1. Que es troba en l'estat purament natural, sense refinament introduït per l'home. a) (Lloc) inculte, inhabitat o inhabitable. Per muntanyes fort salvatges fugí vers lo comtat de Foix, Epist. Pere 85. En aquel loc que era fort agra e salvatga, Treps Rom. 87. Aquí, dalt d'exes roques, de Déu palau salvatge, Collell Flor. 40.—b) (Planta o fruit) que es cria sense la cura de l'home; no cultivat. Hagués alcuna fruyta salvatge, Llull Blanq. 46. Erbes salvatges, Metge Somni iii.—c) (Animal) no domesticat. Encalçar les bèsties saluatges, Llull Felix, pt. i, c. 12. Anà a la caça dels bochs qui hi són salvatjes, Muntaner Cròn., c. 85. En vostre balliu és un ca saluatge, doc. a. 1376 (BSAL, vii, 36). Muntada com salvatge corser pel terbolí, Atlàntida vii.—d) m. i f. (Cap de bestiar cabrú) no domesticat. Un salvatge: un boc no domesticat (Gandesa, Tortosa). Una salvatja: una cabra no domesticada (Morella). Un salvatget: un cabrit no domesticat.
|| 2. Incivilitzat, que viu fora de les societats civilitzades; nadiu de país mancat de civilització. Tinch per impossible que lo seu cors celestial posàs la sua bellea en libertat de un saluatge negre, Tirant, c. 254. Amb la supèrbia del plomall d'un guerrer salvatge, Ruyra Parada 66.
|| 3. Rude, brutal. L'om qui'l sentir e l'entendre ha salvatge, | no sent delit ne de mal sofirença, Ausiàs March, cxii. Y l'home que ab viuda s'enclou, és saluatge, Viudes Donz. 459. Ço és, un saluatge pecat, pudent e abominable, Curial, iii, 14. Sentint del tro i onades salvatge simfonia, Guiraud Poes. 24. ¿Qui t'ha mostrat de fer aqueixes coses tan selvatges?, Rosselló Many. 59.
|| 4. ant. Cavaller salvatge: segons Guillem M.a de Brocà (Anuari IEC, i, 268), cavaller que tenia la cavalleria per ofici, posant-se al servei de qui més li donava; per molts de textos antics es veu que el cavaller salvatge era una mena de joglar («histrionis species» segons Du Cange Gloss., s. v. miles salvatge) que anava a cavall i devia fer exhibicions d'acrobàcia i de força en les festes urbanes, en les recepcions de prínceps, etc. Ordenam e establim que nuyll hom no gos fer cavaler salvatge, Item... que negun juglar, ne cavaler salvatge, ne soldadera, ne hom de Cort que no sia tengut per juglar, no siga en taula de cavaler, ne de dona ne de fyll de cavaler ne d'altre hom de paratge ne de ciutadanz honratz, Ordenacions segle XIII (Anuari IEC, i, 274). Com foren en la ciutat, nul hom no poria escriure los jochs e els alegres, taules redones, taules juntes de reylo de cavallers salvatges, Muntaner Cròn., c. 23. L'almirayll En Carròs en tots aquells feyts no perdé mas tres hòmens, e En Ramon de Peralta en la nau no perdé mas un cavaller salvatge, Muntaner Cròn., c. 286. a) A les festes populars medievals era també freqüent que prenguessin part hòmens salvatges com a elements de l'espectacle. En el segle XV, darrera de tots els personatges simbòlics que figuraven en la processó del Corpus, a Barcelona, anaven «dos hòmens salvatges que porten una barra per retenir la gent», i darrera ells seguia «tot lo poble» (cf. Milà Obras, vi, 379).
    Loc.
—Fer salvatge una cosa: fer-la desaparèixer prenent-la furtivament (Mall.). Sa cantidat que un cert habilitat va fer sauvatge, Roq. 51. M'han fet es paneret sauvatge, Ignor. 61.
    Fon.: səɫβáʤə (or.); saɫβáʤe (occ.); saɫváʤe (Cast., Al.); saɫβáʧe (Val.); səwváʤə (mall., men.).
    Intens.: salvatjàs, -assa; salvatget, -eta; salvatjot, -ota.
    Etim.: del llatí vg. *salvatĭcu, var. de silvatĭcum, ‘bosquerol’.