DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SAMARRA f.
|| 1. Peça de vestit, a manera de gec sense mànegues, fet de pells d'ovella sense adobar, que és vestit propi de pastors i cabrers (or., occ.); cast. zamarra, pellico. Item I samarra de pells d'anyells grossa, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. i, 210). Una samarra de pells, de dona, doc. a. 1580 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Esclops, calces i samarra, tot ho duu clavetejat o cusit l'una peça a l'altra, Massó Croq. 13.
|| 2. Sarró de pell on el pastor porta els queviures i altres objectes del seu ús (Pobla de S., Balaguer, Fraga); cast. zurrón.
|| 3. Davantal de pell que porten els segadors (Gandesa, Maestrat).
|| 4. Peça de vestit a manera de brusa de llana blava que els pescadors i homes de feina dura portaven; estava oberta una mica dels costats i amplament oberta de la pitera (Empordà).
|| 5. ant. Peça de vestit semblant a la gramalla, que es portava sobre el jac o gipó i arribava fins als peus. Quals que sien cònsols de aquesta universitat agen a portar per vestidures gramalles o samarras a forma de gramalles grans e largues fins a terra, doc. a. 1437 (Rev. Cat. iv, 22). Los honorables consellers vestits ab ses samarres de grana folrades de vays, doc. a. 1525 (Ardits, iii, 359).
|| 6.   Peça d'abric que els homes portaven sobre el jac, i que els arribava fins prop dels peus (Mall.). Un jai vestit a l'antiga, amb calsó a la grega, samarra negra y capell ample de llana grisa, Rosselló Many. 159.
|| 7. Peça d'abric ajustada al cos, que es porta com a roba interior (Gandesa, Cast.). El jopetí de panna damunt de la samarra, Guinot Capolls 37.
|| 8. fig. Pallissa, tupada. «Li han donat una samarra!» (Aguiló Dicc.).
Samarra: llin. existent a Anglesola, Barc., Marçà, Tarr., Tivissa, Cala de l'Ametlla, etc.
    Var. dial.: xamarra (S'abossa bé ab la xamarra, Penya Poes. 190).
    Fon.: səmárə (or.); samárɛ (Ll., Gandesa); samára (Pobla de S., val.); ʃəmárə (mall., men.).
    Etim.: incerta; probablement del basc zamar, mat. sign. ||1, que no és probable que vingui del llatí sagmarĭa, com suposa García de Diego Dicc.