DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SANCIÓ f.: cast. sanción.
|| 1. Acte pel qual un sobirà ratifica i fa vàlida una llei. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues... en los cases emperò en los quals no contradien canòniques sanccions, Ordin. Palat. 112. No sia stat prouehit ne feta pragmàtica sancció, doc. a. 1416 (BSAL, vii, 10).
|| 2. Autorització o aprovació que es dóna a un acte de costum. La invenció d'art que... anava a rebre la sanció de les multituds, Caselles Mult.38.
|| 3. Pena que la llei estableix als seus infractors. Malgrat la sanció que el furt tengué, Riber Miny. 28.
    Fon.: sənsió (Barc., Palma); sansió (Val.).
    Var. ort. ant.: sancció, sanctio (Ordin. Palat.).
    Etim.: pres del llatí sanctiōne, mat. sign.