DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

SANDĀLIA f.
Calįat consistent en una simple sola que subjecta el peu amb cordons o amb llenques de cuiro; cast. sandalia. Que per a sempre en ma sandālia resti | de vostres vies l'ardorosa pols, Alomar Columna 242.
    Fon.: səndáɫiə (or., bal.); sandáɫia (val.); səndáɾiə (or. i mall. vulgars).
    Var. form. ant.: cindālia (Calįes e įabates de bisbe appellades cindalies de sendat morat, doc. a. 1356, ap. Rubiķ Docs. cult. ii, 116); cendālia (Mitra croįa anell micanes cendalies et tot compliment d'un bisbe per celebrar missa, Ordin. Palat. 226).
    Etim.: del llatí sandalĭa, pl. de sandalĭum, mat. sign.