Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  santedat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SANTEDAT (ant. escrit sanctedat). f.
Qualitat de sant; cast. santidad. Per tal que Déu per la sua sanctedat posàs sa gràcia sobre Evast e Aloma, Llull Blanq. 1. Per santedat hauia lexades totes les sues riqueses, Eximplis, i, 210. De sanctadat dóna color, Coll. Dames 414. a) Tractament honorífic que es dóna al Papa. Sa Santedat: el Papa. Suplicant sa santedat, Tomich Hist. 145. Sempre quant S. Santedat vulle, doc. a. 1638 (Segura HSC 246). Per la Santedat de Nicolau V, Ordin. Univ. 1638, 14. S'aixecà Sa Santedat, Verdaguer Exc. 10.
    Fon.:
səntəðát (or., bal.); santeðát (occ., val.).
    Var. form.:
santetat (Com... sien en tan gran sanctetat e en tan gran purificació, Llull Cont. 285, 24; Eren dues dones qui loaven nostra Dona de santetat, Llull Sta. Mar. 89; Una mena de quietut provinenta de la santetat del dia, Pons Auca 186); santitat (Com la vostra Sanctitat ha donada sentència, Muntaner Cròn., c. 104); santidat, castellanisme (Sa noblesa y sa santidat des cos humà, Ignor. 72).
    Refr.

—«De riquesa i santedat, la meitat de la meitat»: significa que quan es parla d'abundància de diners o de gran bondat d'algú, sempre se sol exagerar.
    Etim.:
del llatí sanctĭtāte, mat. sig.