DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SARGANTANA f.
Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis (mentre que les de més grossària s'anomenen llangardaix o lluert); cast. lagartija. Semblantment a sergantanes grandíssimes, Quinto Cúrcio, q 10 (ap. Aguiló Dicc.). Les sergantanes, lluerts ni vespes, Agustí Secr. 185.
    Var. form.: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.
    Sinòn.: sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.
    Fon.: səɾɣəntánə (Vallespir, Gir., Puigcerdà, Ribes, Berguedà, Vallès, Barc., Vendrell, Mall., Ciutadella, Eiv.); saɾɣantána (Calasseit, Tortosa, Val., Al., Elx); səɾɣəntáʎə (Cardona, Solsona); saŋgatáʎɛ (La Seu d'U.); səɾkəntánə (Santanyí); seɣɾantáʎa (Alcalà de X.); səɣɾəntánə (Rupit, Vic, Vilafr. del P., Tarr.); saɣɾantánɛ (Gandesa, Alcoi); saɣɾantána (Benassal, Xàtiva, Pego); səɣɾəntánɛ (Maó); seɣɾantána (Ador, Cocentaina, Almudaina, Patró, Sanet); saŋgɾantána (Cast., Cullera, Al.); saŋgɾantánɛ (Sueca); saɾɣantáɲa (Morella, Llucena); saɾɣantáɲɛ (Maella); saŋgɾantaɲa (Benassal); saŋgaɾðíʎa (Senterada, Pobla de S.); saŋgaɾðíʎɛ (Organyà); saŋgaɾtíʎɛ (Urgell, Ll., Falset); saŋgaɾtíʎa (Tamarit de la L.); saɾɣandíʎa (Pobla de S.); saɾɣantíʎɛ (Balaguer, Ll., Bellpuig); səɾɣəntíʎə (Solsona, Vic); saɾɣantíʎa (Vimbodí); səŋgləntánə (Conflent); siŋgləntánə (Ross., Conflent, Empordà); siŋglətánə (Ross.).
    Cult. pop.—La sargantana és un animal que per la seva vivacitat excita l'interès de la mainada per agafar-lo. Com que viu per llocs pedregosos i s'amaga àgilment dins els forats de paret o sota les pedres, els infants intenten fer-lo sortir, i per això existeixen diverses fórmules rimades a les quals s'atribueix la virtut d'atreure el rèptil cap a fora de l'amagatall. Exemple d'algunes d'aquestes fórmules: «Singlantana, treu el cap, | que el teu pare n'és penjat | a la biga del teulat; | la teva mare és morta | darrera de la porta, | el llop se l'emporta» (Ross.); «Sangatalla, treu lo cap, | que el teu pare està penjat | amb les cordes de manilla; | tira-li corda, tira-li corda» (Pallars, ap. Lluís Rec. 11); «Sargantilla, treu lo cap, | que ta mare és al forat | i les cuques són al niu | que fan retiu-tiu-tiu» (La Seu d'U., ap. Gomis Zool. 393); «Sargantilla, treu lo cap, | que ton pare està penjat | a les forques de Mallorca; | truca la porta, truca la porta» (Linyola); «Sagrantanya, manya, | que ton pare està al molí, | te durà unes sabates; | si ixes, seran pa tu, | i si no, seran pa mi» (Benassal).—Existeixen també diverses supersticions referents a la sargantana. Si li tallen la cua, li torna créixer. Quan l'hi han tallada, la cua se remena, i aleshores cal acabar de matar l'animal, perquè amb aquelles revinglades escabella la Mare de Déu (Eiv.). Les sargantanes virolades de vermell fan foc a Nostre Senyor (Gomis Zool. 391). Si maten una sargantana i la posen ajaguda amb la panxa al sol, ressuscita (Cervera). A Morella diuen que és un pecat matar les sargantanes, perquè aquests animalets portaven aigua a Jesucrist per alleujar-lo quan els jueus el crucificaven. A molts de llocs es parla de sargantanes de dues cues, les quals tenen virtuts màgiques especials: si una sargantana de dues cues passa per la farina d'una pastera fent-hi un dibuix amb la pressió del seu cos, la persona que faci un dibuix igual d'aquell no serà pobre mai més (Gomis Zool. 392); un que pot agafar una sargantana de dues cues, guanya tot quant vol; si algú troba un d'aquests animals de dues cues, cal que el posi dins un canó de canya tapat amb un tap de suro, se'l pengi pel coll i li doni cada dia saliva dejuna, amb la qual cosa el qui porta aquest canó pot passar pel forat del pany i fer qualsevol bruixeria (Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: sargantanassa, sargantanarra.—b) Dim.: sargantaneta (Spill 9614), sargantanetxa, sargantanel·la, sargantaneua, sargantaniua, sargantanona, sargantanoia, sargantanó, sargantanoi, sargantanina, sargantaní.—c) Pejor.: sargantanota, sargantanot.
    Etim.: probablement d'un derivat llatí vg. *lacartāna de *lacarta (clàssic lacĕrta), ‘llangardaix’, amb la l- canviada en s- per creuament amb noms d'altres rèptils com serpent, salamandra o els de la família del cast. sabandija. (Cf. Corominas DECast, s. v. lagarto i sabandija).

2. SARGANTANA f.
|| 1. Planta de l'espècie Catananche caerulea (V. cervellina).
|| 2. Plantaginàcia de l'espècie Plantago psyllium (V. saragatona).
    Etim.: probablement deformació de saragatona per analogia del sargantana art. 1.