DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SATISFACCIÓ f.: cast. satisfacción.
|| 1. Acció i efecte de satisfer; estat del qui està satisfet. Aquella diada era de gran satisfacció, Vilanova Obres, iv, 26. M'ha proporcionat satisfaccions inefables, Ruyra Parada 4.
|| 2. Acte pel qual es repara un greuge, una ofensa. Sien destrets ab doble satisfacció, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 315). Voldria... fer satisfacció dels meus deffalliments, Llull Blanq. 4. Si tu est colpable a Déu estant en peccat, fé satisfacció e penitència, Jahuda Cató 161. Per rahó e satisfacció del dan a mi donat, doc. a. 1400 (Arx. Gral. R. Val.). Vós lo aveu ofès, deveu vós donar-li satisfacció, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: sətisfəksió (Barc.); satisfaksió (Val.); sətisfəʦió (Palma).
    Var. ort. ant.: satisfactio (Pere IV, Cròn. 119; Turmeda Diuis. 2).
    Etim.: pres del llatí satisfactiōne, mat. sign.