DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SATISFER v. intr. o tr.: cast. satisfacer.
|| 1. Omplir la mesura d'un desig o necessitat; assaciar, donar prou. a) Amb complement indirecte indicador de la persona o cosa de la qual s'assacia el desig o la necessitat. Si en paradís hauia viandes a satisfer al cors glorifficat, Llull Gentil 119. Assò fets, Sènyer, per tal que'n satisfassats a les gents segons que merexen, Llull Cont. 15, 4. Si en aquells dies has entès en satisfer a la gola, Eximenis Conf. 9. Ho faré per satisfer a la honor de mon companyó, Metge Somni iii. No és negun a qui en totes les coses sia satisfet a sa volentat per la fortuna, Genebreda Cons. 74. Les altres monedas fossen veras riquesas satisfent verament a fretura corporal, Egidi Romà, i, 1a, 7.—b) Amb complement directe indicador de la persona o cosa de la qual s'omple la mesura del desig o de la necessitat. Dona, que vós haveu sovent davant | satisfaent vostres senys e rahó, Ausiàs March cxxii bis Potser ha trobat mellor acomodo!—remugà, com satisfent sa curioseria, Pons Auca 151. Per fer-li estudiar aquesta necessitat y sa manera de satisfer-la, Ignor. 1.
|| 2. Compensar, pagar; donar allò que cal per desfer un deute, un greuge, un dany. a) Amb compliment indirecte indicador de la persona a favor de qui es fa la compensació. Com hom satisfaça a Déu e a son prohisme dels falliments que ha feyts, Llull Felix, pt. viii, c. 60. Hagren a prometre... que a mi faessen satisfer del dan que m'havien donat, Muntaner Cròn., c. 236.—b) Amb complement indirecte indicador de la cosa per la qual es compensa. Com poràs satisfer a aquest peccat?, Llull Blanq. 16. Puys que açò m'és tolt, e sos fills no y satisfan, prench la venjança que pusch, Curial, i, 16.—c) Amb complement directe indicador de la persona a favor de qui es fa la compensació. ¿Per què no satisfets aquells a qui torts tenits?, Llull Felix, pt. x, c. 3. Tro que aquells mestres sien satisfets en tots lurs maltrets, Consolat, c. 54. Prometent a tots... que seran a cent doblaries satisfets dels seus treballs, Villeta Vita Chr., c. 7. No poria al present satisfer tots sos acreedors, doc. a. 1399 (Hist. Sóller, ii, 44).—d) Amb complement directe indicador de la cosa que es paga o compensa. Satisfaç a vós... mon membrar e entendre e amar, car tot és vostre e a vós ho ret, Llull Sta. Mar. 104. Que per la vostra amor satisfaés sos torts, Llull Felix, pt. viii, c. 12. Star pres tro que haia satisfet lo dan e lo destrich, Consolat, c. 158. Que satisfessen los damnatges que havien dats, Pere IV, Cròn. 302. Ara de present vull satisfer lo bon seruir que fet m'haueu, Tirant, c. 2. En Manel, que es refiava de les fulles per a satisfer son rellogatge, es trobà en un compromís, Pons Auca 173.
|| 3. tr. Fer content, donar alegria amb una cosa suficient. Les altres coses animades... se tenen per pagades e satisfetes de lur propi ben, Genebreda Cons. 84. No se'n volrà encurar, pus la cosa no satisfà, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302). Aquelles assegurances no la satisfeyen, Galmés Flor 87.
|| 4. Correspondre, contestar. Cant l'ermità hac satisfet al caualler de la demanda que li hac feta, Llull, Felix, pt. i, c. 2. Eren allí alguns parents de Tirant que y volien satisfer, e lo Rey dix que callassen, Tirant, c. 67. Tirant no volgué satisfer a les paraules del gran Caramany, Tirant, c. 150. Satisfer a la demanda de un amich: Petenti amico facere satis, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: sətisfé (pir-or., or., bal.); satisfé (occ.); satisféɾ (val.).
    Conjug.: segons el model fer.
    Etim.: pres del llatí satisfacĕre, mat. sign. (pròpiament ‘fer prou, bastant’).