DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SATURN
|| 1. Nom d'un rei fabulós d'Itàlia, divinitzat pels romans i considerat equivalent a Cronos, pare de Júpiter i d'altres déus; cast. Saturno. Quin temps fo aquell en què Saturnus regnà, Metge Somni iv.
|| 2. Planeta del sistema solar, que segueix a Júpiter en l'ordre de la distància al Sol i que és notable especialment perquè està envoltat d'un anell lluminós; cast. Saturno. Puys affegiràs sobre lo centre Saturn egualat 50 graus, Gilbert-Corsuno Astrol. 17.
|| 3. Plom, en la química antiga. Sal de Saturn: acetat neutre de plom.
    Var. form.: Saturnus (Llull Abre Sc. i, 219; En la planeta de Saturnus tu, Tirant, fuist nat, Tirant, c. 332; Stant lo sol en leo e la luna en saturnus, Cauliach Coll., vi, 2.a, 7); Saturno (Saturno, nom de planeta y de fals déu, Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.: pres del llatí Saturnus, mat. sign.

2. SATURN (i saturno), -URNA adj.
Sorrut, taciturn; cast. hosco, taciturno. Axís que veya aquelles cares tan saturnes, se reprimia, Vilanova Obres, iv, 31.
    Fon.: sətúɾn, sətúɾnu (or.); sətúɾno (mall.); sutúɾnu (men.).
    Etim.: de Saturn, nom del planeta considerat de mal averany.