Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. saturn
veure  2. saturn
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SATURN
|| 1. Nom d'un rei fabulós d'Itàlia, divinitzat pels romans i considerat equivalent a Cronos, pare de Júpiter i d'altres déus; cast. Saturno. Quin temps fo aquell en què Saturnus regnà, Metge Somni iv.
|| 2. Planeta del sistema solar, que segueix a Júpiter en l'ordre de la distància al Sol i que és notable especialment perquè està envoltat d'un anell lluminós; cast. Saturno. Puys affegiràs sobre lo centre Saturn egualat 50 graus, Gilbert-Corsuno Astrol. 17.
|| 3. Plom, en la química antiga. Sal de Saturn: acetat neutre de plom.
    Var. form.:
Saturnus (Llull Abre Sc. i, 219; En la planeta de Saturnus tu, Tirant, fuist nat, Tirant, c. 332; Stant lo sol en leo e la luna en saturnus, Cauliach Coll., vi, 2.a, 7); Saturno (Saturno, nom de planeta y de fals déu, Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.:
pres del llatí Saturnus, mat. sign.

2. SATURN (i saturno), -URNA adj.
Sorrut, taciturn; cast. hosco, taciturno. Axís que veya aquelles cares tan saturnes, se reprimia, Vilanova Obres, iv, 31.
    Fon.:
sətúɾn, sətúɾnu (or.); sətúɾno (mall.); sutúɾnu (men.).
    Etim.:
de Saturn, nom del planeta considerat de mal averany.