Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. savi
veure  2. savi
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SAVI, SÀVIA adj.
|| 1. Que posseeix la ciència; que té ciència, coneixements molt vastos; cast. sabio. Hac un gentil molt saui en philosophia, Llull Gentil 5. Mas veig que'ls més sauis jamés l'an entesa, Proc. Olives 348. Savi en dret: (ant.) jurisconsult, advocat. En Francesch Ermengol saui en dret, ciutadà de Barchinona, doc. a. 1358 (arx. mun. de Barc.). a) m. Home que posseeix molta ciència. He hauda volentat que demanàs als sauis de nostra ley la manera..., Llull Felix, pt. i, c. 4. Demanaren a un savi, quals són millors, los savis o els richs, e ell dix que'ls savis; item, dixeren-li per què van los sauis a les cases dels richs més que'ls richs a les cases dels savis; dix, per so com los savis entenen e conexen la valor de la riquesa, e els richs no conexen ne entenen la valor del saber, Jahuda Dits, c. 6. Diuen si és tot un savi, Pons Com. an. 173. El Savi: per antonomàsia, Salomó, autor del llibre de la Saviesa. Segons diu lo Saui en lo libre apellat Eclesiastes, Tirant, c. 366.
|| 2. Que té la integritat del seny; que sap obrar amb seny; cast. cuerdo, sensato. L'ànima és tan sàvia que sap conèxer aquella temptació, Llull Blanq. 35. La dona era molt sàvia e certa, Desclot Cròn., c. 4. La donzella... era la pus bella creatura e la pus sàbia e honesta, Muntaner Cròn., c. 11. a) Títol que es donava als membres de corporacions directives i a les mateixes corporacions. Capítols del Studi General admesos per lo savi concell de Cent, Ordin. Univ. 1638, 4.
|| 3. Propi de persones que tenen ciència o la integritat del seny; cast. sabio. Ell conech que honor mils se coué ab sàuies paraules que ab richs vestiments, Llull Felix, pt. iii, c. 2. La qual resposta lo rey acceptant per sàvia e justa, aprengué lo dit joch, Scachs 10. Lo pes soferint ab sàuia pausa, Proc. Olives 1772. Ses paraules sàbies y prudents de son pare, Roq. 32. Llengua sàvia: el grec, el llatí i altres llengües antigues que tingueren una literatura important. Mot savi: cultisme, mot manllevat a una llengua clàssica.
    Loc.

Més savi que Salomó: es diu hiperbòlicament parlant d'una persona de molta ciència; iròn., es diu de la persona que presum de ciència sense tenir-ne.
    Refr.
—a) «El savi sap que no sap; el ximple, tot ho té al cap»: significa que els savis solen esser modests i els ignorants solen esser presumptuosos.—b) «El savi, mai obre el llavi»; «De savis és callar, i de bàmbols és xerrar»: indica que el silenci és senyal de prudència, i el massa parlar és indici de poc seny.—c) «Mesura el savi, quan l'orat deixa la quartera»; «El que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria»: vol dir que els poc assenyats fan amb retard allò que haurien d'haver fet des del principi.—d) «Els savis compren, i els boigs rompen»: significa que l'activitat dels prudents és constructiva, mentre que la dels poc entenimentats no construeix res sinó que destrueix.—e) «A savi, poques noves basten»: indica que amb poques paraules ens podem fer entendre de les persones de seny.—f) «Savis amb savis, s'entenen»: vol dir que discutint amb prudència arriben a posar-se d'acord.—g) «Més val un boig conegut que un savi per conèixer»: significa que una persona tinguda per assenyada pot donar-nos sorpreses desagradables si no la tenim experimentada.—h) «Tots els savis tenen un perdigó a l'ala»: indica que els homes molt donats a la ciència solen tenir coses estranyes o algun desequilibri psíquic.—i) «Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri»: significa que cadascú dins el seu propi ambient té més facilitats d'obrar que fora.
    Fon.:
sáβi (pir-or., or., occ., val., bal.). La pronúncia amb v labiodental no existeix, encara que la grafia correcta sigui savi i no sabi.
    Intens.:
saviàs, -assa.
    Etim.:
del llatí vg. *sabĭus, variant del clàssic sapĭdus mat. sign.

2. SAVI, SÀVIA m. i f.
Avi, àvia (Men.). «Madò Magdalena ja és sàvia»=ja és àvia.
    Etim.:
aglutinació de l'article s' i dels mots avi i àvia: savi = s'avi, sàvia = s'àvia.