DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEBOLLIR o SEBELLIR v. tr. ant.
Soterrar, posar dins la tomba; cast. sepultar. E'ls frares que traspassaran d'aquest segle degen esser sebolits ab lurs mantells, doc. a. 1278 (Miret Templers 362). Que no sia vedat a els de dur lurs hores ni de sebellir lurs corses, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 11). Jesuchrist fo nat e crucifficat e sebullit, Llull Felix, pt. i, c. 12. Lo sant sepulcre d'oltra mar, en què Déus uolch morir per nós e esser sebulit, Jaume I, Cròn. 527. Els richs hòmens sebolliren-lo devant l'altar major, Desclot Cròn., c. 168. Morí quayx sobtosament e sebelliren-lo lo dia metex, Arn. Vil. i, 192. Aquest dia fou sebolit o mès en una tomba, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 607). De molt luyn se fasien portar per esser aquí sebelits, doc. a. 1428 (Rev. Cat. iii, 245). O si 'n l'Infern lo volrà sebollir, Ausiàs March xcvi. a) fig. Posar a lloc profund. I el cap sebollit dintre els set volts del seu tapaboques, Ruyra Parada 35. Y's tornaven a sebollir en ses torturadores cabilacions, Girbal Pere Llarch 128.
    Var. form.: sobollir, sobolir (No volrà esser sobolit en la sua esgleia, doc. a. 1266, ap. BSAL, xiii, 240; En sa mort volch esser sobollit en altruy possessió, Arn. Vil. i, 144); sepellir (doc. a. 1338, ap. Col. Bof. xl, 143).
    Etim.: del llatí sepelīre, mat. sign.