Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sec
veure  2. sec
veure  séc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SEC, SECA adj.
I. || 1. Mancat d'humitat; sense suc; cast. seco. Lo foch és calt e sech, Llull Int. 366. Lamp és cremament soptós de vapors seques, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Aportaven figues seques e zabib e dàtils, Desclot Cròn., c. 76. No'ls leua que la secha lenya no valga més, Somni J. Joan 1601. Los vents de tramuntana són sechs, Albert G., Ques. 56 vo. Se fan a lloc sech y arenós, Agustí Secr. 42. Fins que dels camps de Gades trepitja el sec rostoll, Atlàntida iv. Tal volta una fulla seca s'atura, Ruyra Parada 11. Tos seca: tos en què no es treuen fleumes. Poràs sovent | ab sech tossir | sanch escopir, Spill 6089.
|| 2. fig. Mancat de vida; mort (es diu de les plantes i dels animals i persones); cast. seco. Tot és sech, sinó sola una excellent viola, Villena Vita Chr., c. 14. Un hom qui hauia la mà secca, Evang. Palau. Quan veuen sec, sense color ni vida, | aquell cos que es gronxava com florida | palmera, Canigó ix. Y tantost cau, com arbre que un llamp ha deixat sec, Atlàntida iv. Dos onclos seus se pegaren | un tir que secs los deixà, glosada mall., ap. Alcover Cont. 469. a) hiperb., Immòbil com si fos mort. Amb el cansament de tot aquell dia..., el senyor Mandilego caygué sech dins el llit, Oliver Obres, v, 218.
|| 3. fig. Molt magre, escàs de carn o de greix; cast. seco, flaco. Tristor reffreda e afeblex lo cors e'l fa tornar magre e sech, Arn. Vil. ii, 133. Molt té seques les canyelles de pits e cames, Coll. Dames 1046. Aquella cara llarga, seca, mústiga, Pons Com an. 27. Na Seca: la Mort (Mall.); la Quaresma (Eiv.).
|| 4. fig. Tot sol, sense res que li doni suavitat, sabor, atractiu; cast. seco. Pa sec: pa tot sol, sense companatge. Amb pedra seca: (ant.) a cops de pedra. Que ab pedra secha mataren tots aquells sarjants, Muntaner Cròn., c. 43. Pedra seca: pedres sense tallar, unides sense fang ni altre material aglutinant, per a formar una paret o altra construcció. Paret seca: paret de pedra seca. Una paret de pedra seca, doc. a. 1533 (Miret Templers 579). Ens vàrem asseure darrera un tros de paret seca, Ruyra Parada 34. Missa seca: (ant.) missa baixa, no solemne. Aprés la missa finada sia dit l'offici o missa secca de Sancta Maria, Ordin. Palat. 257. Crit o soroll sec: crit o soroll curt, brusc, no acompanyat de ressonàncies o inflexions modificadores. Lo sech xiulo del mestral, Maura Aygof. 78. Un sec crit, Víct. Cat., Ombr. 26. Un «no» sech allà retrona, Aguiló Poes. 10. La remor fou sobtada, seca i aterradora, Verdaguer Exc. 62. Moviment sec: moviment sobtat i de poca durada. Fent camí a saltirons secs i seguits, Massó Croq. 30. El camí feya una girada seca, Penya Mos. iii, 188. Vi (o licor) sec: vi o licor mancat de dolçor. Justícia seca: justícia rigorosa, sense mitigació. Veritat seca: la veritat estricta, exacta, sense eufemismes o deformacions. Malícia seca: malícia dura, cruel, sense gens de suavitat o compassió. Era fora de la juredictió de aquell rey Herodes qui ab tan seca malícia perseguia lo seu amat Fill, Villena Vita Chr., c. 87. Cor sec: cor mancat de sentiments humanitaris. Micol, seca d'orgull, sent la befa en el cor, Alcover Poem. Bíbl. 67.
II. m. (substantivat)
|| 1. Lloc o porció de terreny, de roca, d'arena, etc., que dins la mar està a molt poca profunditat (Costa de Llevant, Barc., Tarr., Mall.); cast. seca.
|| 2. Sequedat; manca de pluja i de la humitat necessària a la terra (Empordà, Mall.); cast. sequía. Prengué tant lo sech que comensa al coll de la IIIa... fins a las casas den Pere Bascos, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152). Més lluny el cactus desafia el sec, Salvà Ret. 114.
|| 3. Menjar de porcs mancat d'humitat, com les faves, l'ordi, etc. (Mall.). «Engreixam es porcs de sec».
III. En sec, loc. adv.: cast. en seco. || 1. A lloc eixut o en forma eixuta, sense humitat. Per reverdir | en sech lo planten, Spill 533. Mataràs la gallina e plomar-la has en sech, Robert Coch 8. || 2. fig. Sense acompanyament de coses suavitzadores, mitigadores, que donin sabor o atractiu. Tres pans de migans en sech se menjà, Proc. Olives 456. Més los ha de satisfer que noltros heu diguem axí y tot, en sech, Roq. 5. La Pilar se resistí a despedir en sech als actors, Oller Pil. Pr. 66. || 3. fig. De sobte, de manera ràpida i brusca. La Denisa es tombà en sec, Pons Com an. 22. Vaig aturar-me en sec, Ruyra Parada 24. Giren en sec, Rosselló Many. 78. Existeixen les variants a l'en sec (pir-or.), cop en sec (mall.) i en un bell en sec (val.). Una bala que fuig del fusell | i atura a l'ensec un cos perfecte, Cerdà Llengua 15. Pos si en un bell en sech nos toca a la porta la Pelada, esta gica què ha de fer?, Rond. de R. Val. 32.
    Loc.
—a) Més sec que l'ídol (o que el bruc): es diu d'una cosa molt eixuta.—b) Sec com un gaig, o com un clau, o com un bacallà ranci: es diu d'una persona o animal molt magre.—c) Sec com un vidre: es diu de la terra mancada de pluja (Olot).—d) A seques (val.) o A les seques (mall.): tot sol, sense acompanyament ni cosa que millori o faci més agradable. En Belluguins, a les seques, sense preceir bravates ni provatures, era sortit a les corregudes, Galmés Flor 76.—e) A martellada seca (o a garrotada seca, o a escopetada seca, etc.): a cop sobtat i vigorós. La sanch li batia les tempes a martellada seca, Catalana, i, 290.—f) De sec a sec: cara a cara, de front, sense amagar-se ni retirar-se (Empordà).—g) Fer-la d'ase, i seca: fer un gran disbarat o una cosa molt irracional (Mall.).—h) Fer sec i net: emportar-se'n-ho tot, no deixar res (Empordà).—i) No veure algú o alguna cosa en verd ni en sec: no veure'l o no veure-ho enlloc, de cap manera (Mall.).
Sec (escrit Sech): llin. existent a Manresa, Nulles, Tortosa, etc.
    Fon.:
sέk (pir-or., or., Maó, Alaior); sék (occ., val., alg.); sə́k (Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.); sə́с (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:
sequet, -eta; secot, -ota; sequíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí sĭccu, mat. sign. I.

2. SEC grafia ant.,
per cec. Lo quart budell és appellat sech, Cauliach Coll., i, 2a, 6.

SÉC m.
|| 1. Tall de poca fondària; ratlla incisa en la pell, en la roba, etc. (Empordà, Cardona, Solsona); cast. corte, raya. Trobaren la filla del comte bona e viua, que solament hauia un séch al coll, Boades Feyts 154. Fa una hora que planxa... amb la xocolata presa i uns quants sécs al front, Llor Laura 43.
|| 2. Ratlla enfondida, principalment a la pell o a un altre cos flexible, per la pressió exercida per un objecte; cast. surco. Caminaven tot exprement-se les munyeques per a esborrar el séc de les manilles, Coromines Presons 19.
|| 3. Angle que es forma a la roba en la línia per on l'han doblegada; cast. doblez, pliegue. Li resseguia els sécs dels pantalons, Pons Com an. 19.
|| 4. Séc de la cama: la part davantera de la cama, que forma angle sortit (or., occ.); cast. espinilla.
    Fon.:
sék (or., occ.).
    Etim.:
derivat postverbal de segar (< llatí sĕcāre, ‘tallar’).