Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. seca
veure  2. seca
veure  secà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SECA f.
|| 1. Escassesa d'humitat a la terra; temporada en què escasseja la humitat a la terra (Empordà, Ribera de l'Ebre, País Valencià); cast. sequía. «Mai hi havia hagut tanta seca com enguany». Tot era cremat per la gran sequa, Sermons SVF, i, 21. Puix may ab la seca, de bona sahó, | la fusta qu'és vert se solda y ajusta, Proc. Olives 1571. Els pins solitaris turmentats per les llargues seques, Valor Narr. 11.
|| 2. Terreny eixut, on no hi ha aigua superficial (val.); cast. secano. Lo terç dia manà... que en mig de les aygues aparegués seca, e axí fou fet, Tomich Hist. 2. Hun garroferalet situat en la seca y terme de Moncada, Inv. Bertran, 1614. Doctor o Advocat de la seca: iròn., metge o advocat no examinat (val.); cast. de secano.
|| 3. Porció de terreny, de roca, d'arena, etc., que dins la mar està a molt poca profunditat (Blanes, Mall., Men.); cast. seca. Ell hach presa terra a les seques de Tràpena, Muntaner Cròn., c. 192. La galiota... la qual s'és perduda en una seca prop lo loch de Bona, doc. a. 1439 (Capmany Mem. ii, 239). La barca... fregava el perill de les seques, Espriu Anys 35.
|| 4. Terreny que té poc gruix de terra, que té roca molt prop de la superfície (Manacor, Petra).
|| 5. Licor d'anís sec, sense sucre (Mall.). «Beurem una copa de seca».
|| 6. nàut. Verga i vela més baixa del pal de mitjana (Barc., Mall.); cast. seca.
|| 7. Paparra, insecte paràsit de les ovelles (Pallars); cast. garrapata.
|| 8. Malaltia del blat tendre, produïda per un insecte (Aguiló Dicc.).
Seca: llin. existent a Barcelona (Aguiló Dicc.).
    Refr.

—«A gran seca, gran arremullada»: significa que després d'unes circumstàncies extremes se'n solen produir de contràries, com a compensació (val.).
    Fon.:
sέkə (or., Maó); séka (Pallars, Tortosa, País Valencià); sə́kə (Sóller, Inca, Ciutadella); sə́сə (Palma, Manacor).
    Etim.:
forma femenina de sec.

2. SECA f.
Motlle de batre moneda; la casa on es batia i fabricava la moneda; cast. ceca. Que negú puga rebujar los florins d'or aforats a XV sous de Mallorquins que 's batran en la seca de Mallorca, doc. a. 1390 (BSAL, ix, 31). Per lo mestre de la seca serà liurat a tots aquells qui'l demanaran, doc. a. 1405 (BSAL, ix, 276). Fon content que en la gran seca de Montecaluari lo sobredit or tot fos batut e fet moneda, Anòn. Confess. Si volls saber de metre hor en secha, Conex. spic. 9.
    Loc.
—a) Vés a cobrar a la Seca: es diu a una persona que intenta cobrar i a qui no hi ha intenció de pagar (Palma).—b) Anar de Seca en Meca (o de la Seca a la Meca), o Córrer la Seca i la Meca: anar d'ací d'allà, caminar o viatjar molt; cast. ir de la Ceca a la Meca. Hi ha una variant d'aquesta locució, més completa, que diu Córrer la Seca i la Meca i la Vall d'Andorra, de la qual ja es troba exemple en aquest text medieval: Lo món cercant | e traspassant | per Ceca y Meca, | la Vila seca | e vall d'Andorra, Spill 6136.
    Fon.:
sέkə (or.); sέka (val.); sέ̞kə (bal.); ʃέ̞kə (men.).
    Etim.:
de l'àrab sakka, mat. sign. La locució de la Seca a la Meca o córrer la Seca i la Meca s'ha originat per la identitat de terminació entre el mot Seca i el nom de la Meca, ciutat santa dels musulmans. L'element i la vall d'Andorra, que completa aquella locució, ha estat interpretat d'aquesta manera: diu que a Andorra, a la dreta del riu Valira, hi ha un castell antic anomenat Seca, i damunt Ordino, a l'extrem oposat de la Vall, hi ha un altre castell dit Meca, i per això es diu que qui ha seguit la Seca i la Meca ha vist tota la vall d'Andorra (E. Toda, ap. Aguiló Dicc.).

SECÀ
|| 1. adj. (f. -ANA) Sec per naturalesa; que no es rega més que amb la pluja (or., occ.). Prat secà (Cerdanya), Terra secana (Berguedà), etc. Que no sembràs en lloch secà, Faules Isòp. 14. Com és partida secana, quasi tot són olivers i ametllers, Serra Calend. folkl. 217.
|| 2. m. Terreny naturalment sec, que no es rega artificialment, que no rep altra humitat que la de la pluja (or., occ., val., bal.); cast. secano. Donen lo quart dels fruyts del regà, et dels fruyts del secà el quint, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 146). Totes les terres panificables e fructíferes, axí de seccans com de regadius, doc. a. 1405 (BSCC, xiii, 34).De secà: de panfonteta, de per riure; es diu especialment de gent que presumeix d'entesa o culta sense tenir acreditats els seus coneixements (doctor de secà, advocat de secà, etc.). No era capellà de campaneta ni algun dotor de secà, sinó un home... que parlava en molt acort, Rond. de R. Val. 87. Comentà el filòsof de secà, Espriu Lab. 70.
    Fon.:
səká (or., bal.); seká (occ., val.); səсá (Palma, Manacor).
    Etim.:
del llatí sĭccānu, mat. sign.