DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SECRETARI m.: cast. secretario.
|| 1. ant. Participant dels secrets o intimitats d'algú. Era son cambrer et gran son secretari e li fasia son lit, doc. a. 1314 (Miret Bech oques, i, 44). Ixio fo secretari o cambrer de na Juno, Genebreda Cons. 171.
|| 2. El qui està al servei d'una persona per a redactar-li la correspondència, transcriure per a ella cartes i altres documents, fer d'intermediari seu amb els visitants, etc. A negun qui de nostre consell o d'offici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit, Ordin. Palat. 16. Lo secretari fon aquí prestament, e féu semblant resposta, Tirant, c. 61.
|| 3. El qui està encarregat d'estendre les actes, donar fe dels acords, custodiar els documents, escriure la correspondència d'una corporació, oficina, assemblea, etc. El farien secretari de l'Ajuntament, Galmés Flor 53.
|| 4. ant. Moble per a guardar papers i coses valuoses. En fer diverses secretaris de fust e de ferre, doc. a. 1395 (BSAL, ii, 108). Quatre secretaris de fust, Inv. Anfós V, 178.
    Fon.: səkɾətáɾi (or., bal.); seḳɾetáɾi (occ., val.); səɣɾətáɾi (vulg. or., bal.); seɣɾetáɾi (vulg. occ.).
    Etim.: pres del llatí secretarĭum, que en llatí clàssic significava ‘lloc secret’, i del llatí tardà secretarius que prengué els significats || || 1 i 2.